dilluns, 4 de novembre de 2013

Zelotisme de la fe

L’expressió és una mica forçada, però vol expressar el perill de la reducció política de la fe que ha contaminat a algunes realitats eclesials. La historicitat de la fe ha estat una de les màximes preocupacions de molts moviments cristians en els darrers anys, especialment aquells que s’identificaven com a progressistes.  En l'itinerari personal i col·lectiu de molts cristians l’esforç per superar el dualisme lliberal comportà la inclinació de la fe cap el pol polític. Sense adonar-se de la cara amagada d'aquesta procés, fet sempre amb el desig d'ésser fidel a la causa de Jesús, ha estat la viure la fe de forma unidimensional a partir de donar sobre dimensionar l'opció social i política.


S'ha produït un cert grau de "zelotisme de la fe cristiana" pel freqüent oblit de l'experiència espiritual que sorgeix de la trobada personal amb Déu. Per sort, la mateixa crítica postmoderna al fenomen religiós ha ajudat a redescobrir aquest reduccionisme i rescatar la vivència personal com un lloc privilegiat on també situar la trobada amb el misteri de Déu a partir del seguiment de Jesús. Gràcies a les múltiples crítiques del postmodernisme s’ha afavorit un retorn cap a la recerca d'una experiència intensa del jo i de lo sagrat; de tal manera que la fe confessada passa també pel cor la sensibilitat. Com digué acertadament José Maria Mardones “No hi ha salvació pel cap sense el cor". La mística i la lluita, l'oració i l'acció no es poden viure com dues experiències contraposades o sense cap lligam i interrelació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada