dimecres, 27 de novembre de 2013

Escatologia, mal gust i ofensa d’una figureta

La polèmica està servida. Una empresa de Torroella de Montgrí ha posat a la venda figura de la Marededéu de Montserrat caganera. Els catalans som tenim una compressió popular de l’escatologia.  La particular visió de l’escatològica que hem fet els catalans també està incorporada amb naturalitat al cicle festiu nadalenc. Els dies abans de Nadal s’alimenta un tronc tapat amb una manta perquè a cops de bastó cagui el dia de Nadal, o a la vigília, provocant  la joia de la mainada. Tampoc es concep el pessebre català sense la figura del caganer. L’escatologia catalana ha fet del caganer del pessebre una mena d’heroi nacional. Aquesta figura simpàtica ha anat evolucionant en el temps i del pagès amb barretina s’ha transformat amb un estol de figures públiques que han passat a tenir la consideració de caganers. He de reconèixer que mai m’ha agradat del tot aquesta llicència creativa. És cert que les tradicions evolucionen, però no sempre en la línia encertada. En aquest cas, la proliferació escatològica de figures entra en terrenys ridículs i que, en determinats casos, ratlla el mal gust i fereix sensibilitats.

El pessebre és una representació religiosa que evoca el sentit íntim d’una creença que expressa així l’expectativa i joia del naixement del Salvador, Jesús. El que era una manifestació artística de la fe ha esdevingut una icona de la cultura popular i s’ha integrat amb normalitat en les manifestacions de les festes nadalenques. Exceptuant els laïcistes radicals, que sempre estan a la que salta, la majoria de persones accepten que el Pessebre és un signe de la tradició popular catalana assumida per amplis sectors de la ciutadania. Aquesta s’ha anat transformant-se en el temps i, a banda de la rica tradició pessebrista catalana, amb les seves elaborades figures i altres additaments, en moltes cases els pessebres són petites obres d’art que sempre tenen en la fires de Santa Llúcia un bon recurs per expressar la creativitat amb gran goig de la mainada.

En els darrers anys s’ha produït l’evolució creativa de la figura del caganer; figura incorporada al pessebre a finals del segle XVII quan començà a ser representada per un pagès amb barretina, fumant en pipa i amb camisa blanca. La seva incorporació en el pessebre anava associada a bones ventures i auguris pel proper anys.  Però la seva simbologia ha sucumbit arrossegada per l’afany de vendre. En aquest sentit els personatges públics eren un bon recurs per assegurar els  ser introduïts i per això han estat introduït amb tots els honors como a caganers. Confesso que no m’agrada la banalització de la figura pública en la seva categoria de caganer. Es pot comprendre que amb això es vulgui expressar la crítica o el desacord amb la seva actuació i com que els personatges públics estan a l’aguait de totes les mirades tenen forces números d’entrar a formar part de la categoria de caganers. Però, tot i així, no m’agrada introduir aquesta interpretació creativa en el pessebre. Perquè desvirtua el propi valor simbòlic de les figures tradicionals d’aquesta manera popular de representar el que és, en origen, una manifestació religiosa i per la consideració que tinc encara per certes persones.

La novetat d’aquest any és la incorporació de la Marededéu de Montserrat com a caganera. A més de trobar-ho de molt mal gust i d’una concepció estètica vulgar i xavacana, em rebel•lo perquè representa la banalització d’un símbol que em mereix el màxim respecte, a més d’unir i definir alguns dels referents de la nostra identitat com a catalans. Alhora de ser iconoclasta, que alguns cops cal ser-ho, no s’hi val tot perquè l’erosió dels símbols que uneixen i donen sentit ens empobreix.Si no hi ha límits alhora de banalitzar allò que té valor col•lectiu ens trobarem amb les mans buides alhora de dir qui som, d’on venim i on volem anar. M’indigno també perquè és la Moreneta, però aquesta indignació va més enllà d’un símbol que aprecio, estimo i que forma part de la meva íntima identitat persona. La meva indignació és un crit d’alerta per la frivolitat que hi ha al darrera d’aquest gest. Sembla que els criteris de mercadotècnia s’imposen sobre altres valors alhora de decidir introduir la Moreneta en el món dels caganers.


Finalment, no puc deixar de comentar el que em sembla paradoxal per part dels creadors d’aquests caganers d’il•limitada imaginació ¿per què es respecten alguns personatges simbòlics?. La seva desbordant imaginació creativa es frena alhora de representar algunes figures que, per experiències d’altres llocs, fan intuir que els podrien portar problemes si fossin elevades a la categoria escatològica. Malament. La seva covardia els salva, però això evidencia que existeix una asimetria alhora de tractar aquestes qüestions. Tampoc vull que, per compensar, comencin a fer caganers d’aquests símbols o personatges. Però sí que meditem que alhora de fer pim-pam-pum resulta gratis fer-ho amb determinades creences mentre que és perillós endinsar-se en altres. En qualsevol cas, i sobre tota altra consideració, cal afirmar que la llibertat d’una societat democràtica consisteix en poder fer caganers sobre qui es vulgui. En qualsevol cas, aquesta llibertat exigeix maduresa per valorar si el seu exercici pot ofendre la sensibilitat d’algunes persones, pot lesionar referències col•lectives o debilitar la seva significació. Sempre, tota llibertat comporta l’exercici de l’autocontrol i assumir que existeixen uns límits que, preferiblement, és recomanable no sobrepassar-los.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada