Desafecció i naufragi de les utopies – I

Preparant una breu intervenció en una tertúlia radiofònica sobre la desafecció política he pensant alguns apunts sobre aquesta qüestió. La primera idea és que el fenomen de la desafecció no és atribuïble a una relació causa – efecte. Més aviat cal considerar-la com la manifestació de diverses causes que interactuen amb diferents graus segons les persones i les percepcions que aquestes puguin tenir sobre la política.  A continuació intentaré explicar cada una d’aquestes causes. La seva enumeració no suposa cap ordre de prelació, doncs totes es troben interrelacionades.

Una primera de les causes és la pèrdua del sentit èpic de la política acompanyada de l’oblit del seu horitzó utòpic. Tot ha estat sacrificat en favor de la gestió i de l’eficiència econòmica. Fins i tot, els conceptes descriptius de la gestió empresarial s’han introduït amb èxit en l’àmbit de la política. La immediatesa dels resultats ha provocat l’abandonament dels grans relats  associats a la política. L’eficiència és la mesura del rendiment de l’acció política, al marge del valor social. La política ha deixat de transmetre esperança i il·lusions.

Una segona consideració afecta al conjunt del sistema polític. Aquest, juntament amb les seves institucions foren pensats per regular el joc polític segons les regles de poder del segle XIX. Però ara, les condicions socials i econòmiques han fet inoperants aquestes regles. Han aparegut noves fonts de poder totalment al marge, i algunes opaques, als controls democràtics. Per la qual cosa s’imposa un repensar plenament el sistema, en el seu conjunt, per adaptar-lo a les noves circumstàncies.