dissabte, 19 d’abril de 2014

Silenci ple de sentit

Tot Dissabte Sant és un gran silenci. Tota la litúrgia d’aquest dia ens recorda la densitat del silenci associat a la mort de Jesús. La seva sepultura ens ha deixat perplexos i estorats. Qui havia fet de la seva vida un testimoni de la veritat, ara ha estat mort per la traïdoria i una falsa acusació. Però aquest silenci no és un buit ni un absurd. És un silenci ple de sentit. Durant aquest Dissabte Sant ressonen en el nostre cor els improperis de Jesús clavat a la creu. Els seus retrets aclareixen la foscor que ha omplert la terra quan ha lliurat la seva ànima a Déu. La mirada a la seva creu il·lumina els cors desorientats per la seva mort.

Durant aquest dissabte els cristians entenem el sentit de la mort en creu. És així com es fan comprensibles les morts absurdes i injustes que tot sovint ens trobem en la nostra vida. En cada una de les estacions del Via Crucis podem recordar aquestes morts. Així ho ha fet aquest any el papa Francesc. Tot Dissabte Sant és una gran pregària per trobar el sentit de totes aquestes morts de la vida quotidiana. Quan Jesús parlà de la mort del gran bla no se’l va entendre, però ara sabem que el pas per la terra dels morts és transitori. Perquè després de tota creu i ha la resurrecció que torna a la vida després d’haver davallat als inferns dels morts.


La certesa de la resurrecció que esdevindrà notícia joiosa aquesta nit omple de sentit el gran silenci del Dissabte Sant. És temps d’espera en el qual Jesús davallant als inferns assumeix l’esperança de vida que està en el cor dels qui pateixen qualsevol injustícia. Jesús ha estat lliurat al patíbul per poder dur l’alliberament als captius. Ells són els destinataris del sacrifici pasqual. El silenci del Dissabte Sant és el preludi de la Pasqua; però abans d’arribar-hi els cristians hem de contemplar i meditar el llarg silenci del Dissabte Sant. És temps per descobrir en el nostre entorn els silencis de mort presents en la nostra societat. Són aquelles situacions de dolor i sofriment que neguen la possibilitat de l’amor de Déu. Aquest silenci contemplatiu ha d’esdevenir comunió portadora d’esperança. Per això, quan meditem duran aquest dissabte la passió i mort de Jesús, no expressem només l’admiració per la seva vida, sinó que a través del seu testimoniatge comprenem el sentit del sofriment humà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada