divendres, 25 d’abril de 2014

Desafecció i naufragi de les utopies – II

Una altra consideració en relació a la desafecció fa referència a la credibilitat dels actors polítics. La corrupció ha restat credibilitat a la integritat del sistema polític. Hi ha hagut masses casos de comportaments corruptes o irregulars. El constant degoteig de situacions associades a la mala gestió pública ha qüestionat el nivell moral dels polítics. Aquesta sospita s’ha estès, malauradament, més enllà de les persones acusades de corrupció i genera un malfiança, gratuïta si és vol, però real en relació a l’exercici de la política. L’excessiva lentitud de la justícia per castigar als polítics corruptes, les reticències dels partits polítics en admetre aquests comportaments i la docilitat del propi sistema, ha afectat l’honorabilitat de la política. Les trapelleries d’uns quants afecta lamentablement a polítics justes i honrats.

La necessària lluita pel poder s’ha convertit en regla d’or de l’acció polític substituint la defensa de l’interès general.  Sembla que, per molts forces polítiques, tot valgui per arribar i mantenir-se en el poder. Així, l’ús del poder com a instrument per fer política s’ha convertit en finalitat quasi única de l’acció política institucional. En aquest joc de poder, alguns polítics fan servir totes les males arts possibles: mentir, fomentar animadversions, ignorar les virtuts i recursos mil per manipular les voluntats dels ciutadans. Això fa que, quan algun dirigent polític reclama el retorn a les virtuts cíviques és malmirat i recull tota mena d’ironies.

Una altra consideració està relacionada amb la inversió dels interessos defensats des de l’acció política. Algunes actuacions polítiques semblen més properes a garantir interessos particulars que allò que es pot identificar com interessos generals identificables com a bé comú. Hi ha la sospita de connivència entre l’acció de govern i els poderosos interessos d’algunes empreses o sectors de la societat. Però també és es produeix un altre fenomen. La progressiva individualització de la societat ha afavorit que les causes particulars substitueixin les grans causes polítiques. De tal manera que determinats interessos sectorials, associats a moviments socials, poden motivar grans mobilitzacions però mancats de cap projecció general. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada