El camí d’Emmaús

Els deixebles del relat evangèlic del camí d’Emmaús som nosaltres. Cada un es pot identificar amb algun dels deixebles que es troben amb Jesús. Perquè ens passa el mateix que aquests. Mentre anem pel nostre camí, capficats en les nostres preocupacions, som incapaços de descobrir al Jesús que està al nostre costat. El tancament del cor és tan gran, que ni reconeixem el rostre de Jesús. Jesús camina amb ells. El ressuscitat es posa en mig d’ells, els acompanya, però no són capaços d’identificar-los malgrat estar parlant d’ell. Per més que l’haguéssim conegut, no sabem interpretar les faccions de la persona que es situa al costat nostre mentre anem fent el nostre camí. Per més que parlem i ens expliqui històries prou conegudes no sabem comprendre el que ens presenta. Caldrà esperar un gest seu per desvetllar la identitat del personatge que ha acompanyat durant bon tros els deixebles en el seu caminar cap a Emmaús.

La resposta de Jesús a la discussió dels deixebles és prou contunden “si que us costa d’entendre” Efectivament, la Resurrecció de Jesús, només pot entendre’s des de l’experiència pasqual. La comprensió del que ha succeït només pot entendre’s des de la fe en Jesús. La raó humana viu la mort en creu de Jesús com un absurd. El camí d’Emmaús és la conversió del cor que fa entenedora a la raó qui és Jesús. Però aquest és comprensible en el senzill gest de partir i compartir el pa. Només llavors tot queda velat a la intel·ligència. El mateix ens passa a molts de nosaltres. Les nostres dèries i preocupacions impedeixen descobrir la presència de Jesús al costat nostre. La seva descoberta no és resultat de l’enteniment de la seva doctrina. Tampoc els deixebles se’ls revelà quan Jesús repassà l’Escriptura. Jesús es desvela a través del gest de compartir el pa. En la donació de l’amor el Senyor, mort i ara ressuscitat, entra en la nostre vida per fer-nos entendre el sentit del seu gest de morir per la nostra salvació.