dissabte, 26 d’abril del 2014

Desafecció i naufragi de les utopies – III

La debilitat de la política per defensar interessos generals pot estar associada a la pèrdua de sentit comunitari. Les persones no es troben vinculades al sentiment de pertinença comunitària, de tal manera que la política no es concebuda com una via vàlida per representar al grup i trobar solucions als seus problemes. Es dóna una ruptura entre el subjecte de la política i els seus actors, amb la societat entesa com a comunitat d’interessos diferents.


La desvinculació comunitària afavoreix la creació d’una bretxa, cada cop més gran, entre la representació política i els ciutadans. Poc a poc, la classes política ha anat creant un grup social propi amb els seus codis particulars de tal manera que es percebuda com un món separat aliè a les aspiracions ciutadanes. Aquest allunyament és una paradoxa que es dóna dins d’una societat hiperconnectada. Quan més possibilitats de connexió es dóna entra els ciutadans, més incomunicació sembla existir entre alguns representants polítics i els ciutadans. Mentre aquests són cada més conscients de tenen la possibilitat d’incidir en la pressa de decisions, o de prendre-les directament, és quan molts polítics presenten més ressistències a que això sigui així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada