dimarts, 22 d’abril de 2014

Elogi a la madurés

Hi ha un cultura força estesa, que té el seu origen en els manuals de gestió empresarial, que ho maximitza tot i cerca amortitzar ràpidament qualsevol inversió, àdhuc les persones. Aquesta obsessió s’ha projectat també en altres àmbits de l’activitat humana. Per exemple, sembla que la renovació política; els canvis institucionals o organitzatius; o de qualsevol altra mena de canvi hagin d’estar associats a l’edat i no a la saviesa o experiència. Hi ha pressa per renovar a partir de substituir les persones grans per les joves.


He trobat genial la reflexió que ha fet l’escriptor basc Bernardo Atxaga. Reflexionant sobre la seva edat afirma que, trobant-se en una edat en que ja poca gent el tuteja, descobreix la importància de l’experiència. Per il·lustrar-ho posa un exemple molt propi del seu ofici. “Quan vaig començà a escriure no sabia de moltes coses ... per exemple, mai havia estat en un hospital, no tenia ni idea del que suposa criar un nen. Àdhuc quan vaig escriure Ababakoak notava que em faltaven recursos, que donava salts retòrics.”. Tot seguit afirma que “ara sé que només a partir d’una certa edat s’arriba a la veritat poètica que permet entendre les coses concretes. M’agrada aquesta sensació”. Magnífic elogi de la madurés personal donada per l’edat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada