divendres, 4 d’abril de 2014

Vicenç Ferrer

La celebració de sant Vicenç Ferrer m’ha fet recordar el seu peus polític dins de la història de Catalunya. Ferrer va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seva visió particular del cristianisme construïda a partir de la seva notable capacitat intel·lectual. Exercí una gran influència damunt la cúria del papa cismàtic Benet XIII d'Avinyó, el cardenal Pedro Martínez de Luna conegut també com papa Luna; i el papa el va utilitzar per aconseguir l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar la corona vacant d'Aragó i sotmetre el comtat de Catalunya als interessos del regne de Castella.

Vicenç Ferrer vivia el seu cristianisme de forma apassionada i extrema. Un exemple és el seu odi enfurismat contra els jueus. Efectivament, va ser un dels antisemites més nefastos que van existir en la història d'Espanya. El seu lema preferit era «baptisme o mort». Dels jueus va afirmar que eren «animals amb cua i que menstruen com les dones». Considerava que «els jueus tenen entre altres el més ocult i abominable oprobi ja que els surt de la cara aquell exsangüe olor i grogor del seu rostre (...) el senyal de Caín està posada sobre ells i és l'olor que exhalen» .Alguns historiadors pesen que va ser l’impulsor del pogrom (aixecament violent contra els jueus) de 1391 a València.

Vicenç Ferrer fou el gran munyidor del Compromís de Casp (1412). En aquesta població es trobaren nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país) per decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà (mort el 1410) mort sense descendència dinàstica. Els tres estats havien pres prèviament el compromís de respectar, fos quina fos, la decisió adoptada. El 24 de juny de 1412A a Casp fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara  anomenat "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat el català Jaume II d'Urgell. Aquesta elecció estigué condicionada per les pressions i influències del papa d’Avinyó. Benet XIII, el papa cismàtic d’Avinyó en el moment del compromís, pressionà fortament per l’elecció de Ferran d’Antequera perquè considerava que això afavoria notablement els seus interessos com a papa. Calculava que així tindria al seu favor els regnes d’Aragó, Castella i Navarra, tot i que aquest darrer regne era més procliu a seguir els dictats del rei de França. El primer en votar fou Vicenç Ferrer i es decantà per a Ferran de Trastàmara a través d'un extens discurs què gairebé demanava a la resta dels compromissaris el mateix vot. Previ a la reunió de Casp Vicenç Ferrer havia viatjat per tots els estats del regne d’Aragó predicant a favor candidat castellà. Finalment, la majoria de compromissaris a Casp optaren pel candidat de Vicenç Ferrer. Decisió que condició enormement el futur de Catalunya com estat independent de Castella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada