dissabte, 4 d’abril de 2015

Dissabte Sant

Durant la litúrgia del Divendres Sant l’Església vol que els creients meditem diverses lectures a fi que la Paraula ens condueixi cap el misteri de la mort de Jesús. Una de les lectures és el quart cant del servent del profeta Isaïes. Aquest text és la preparació contemplativa del sofriment i mort del servent de Déu. Jesús, esdevé aquest servent que té la dissort de morir per transmetre’ns el seu alè que és esperit de vida. La seva expiació ens redimeix i salva perquè Déu l’exaltarà del seu arroneament i el ressuscitarà. Aquesta serà la nostra Pasqua. Però per arribar aquest moment l’Església ens proposa el silenci del Dissabte Sant. És el dia del gran silenci per contemplar el sentit de la mort de Jesús i compartir el dolor per aquesta mort.

El Dissabte Sant està presidit pel silenci. La litúrgia no té lectures. Tot el dia es un camí contemplatiu de la nit que quedarà il·luminada pel gran esdeveniment de la Resurrecció. Duran el dissabte els creients meditem sobre el sentit de la Passió. És moment d’adonar-nos de les petites passions que tenim en la nostra vida, en el nostre entorn. La matança jihadista de la universitat kenyana de Garissa ha colpit la consciència de la humanitat. quest fet crea indignació i ens ajuda ha entendre el sentit del  Dissabte Sant. A Garissa molts joves foren assassinats només per ser cristians. El terror dels fonamentalistes islàmics ens ha fet solidaris amb aquestes morts innocents i ha enlairat aquests joves a la creu de Jesús. Al peu de la creu ploren les seves mares, així com ho feu Maria, Maria Magdalena i el deixeble estimat. Aquest és l’Stabat Mater modern. A l’arbre de la creu, allí d’on ens vindrà la salvació del món, hi ha les morts absurdes dels innocents morts per qualsevol fonamentalisme.


Al peu de la creu dipositem avui la nostra perplexitat per aquest terrorisme que consumeix l’esperança humana. Aquests joves cristians encarnen avui el rostre de l’holocaust modern. Han estat assassinats per raó de la seva fe. Lamentablement, el terror modern, la folia encesa del fanatisme religiós islàmic, reviu l’holocaust que la maldat del nazisme exterminà el poble jueu. Al peu de la creu els cristians hi posem la nostra perplexitat davant l’absurditat de la mort d’aquests innocents. Ells, com Jesús, pengen de la creu ajusticiats pels interessos d’uns pocs que encarnen la maldat del món. El dolor oprimeix el cor i reté l’alè perquè, a més de la mort dels éssers estimats, ens colpeix la injustícia que els ha dut al patíbul. A Garissa, Crist ha estat de nou crucificat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada