dissabte, 18 d’abril de 2015

Els models de coalició

Un dels fenòmens característics del moment present és la plausible fragmentació del panorama polític. Han aparegut noves formacions que eixamplen considerablement el ventall d’opcions polítiques ofertes als ciutadans i segons les anàlisis demoscòpiques aquestes recullen forces expectatives de vot en totes les properes eleccions. Si les coses anessin així el bipartidisme polític dels darrers anys quedarà substituït per una multiplicitat d’actors polítics i els pactes seran necessaris per la governabilitat de les institucions. ¿és bona una alta fragmentació de la representació política? ¿amb això millora la qualitat democràtica o passa tot el contrari?


L’actual sistema electoral dóna el govern a la força política que és capaç de fer una majoria estable. Sí no hi ha majories polítiques dominants, la multiplicitat d’actors polítics intensifica el pacte polític per fer govern. Inicialment, sembla que això sigui bo per la democràcia perquè estimula la creació d’acords de governabilitat; però depèn de com siguin els pactes es poden afavorir l’aparició de minories de bloqueig que impedeixin governar i desdibuixin les línies polítiques bàsiques de les partits integrats en les coalicions de govern. El dilema és prou seriós com per reflexionar, abans de manifestar les simpaties electorals, quin model de governabilitat és vol en el futur: un sistema basat en una coalició on un partit majoritari està contrapesat per altres forces polítiques o un model de coalició de moltes forces sense cap d’elles amb una posició dominant que, més que governar, donen la impressió de que s’han posat d’acord només per repartir-se els beneficis del poder. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada