dimarts, 28 d’abril de 2015

El colesterol i el salafisme

Al salafisme li passa el mateix com el colesterol, n’hi ha de bo i de dolent. El mateix podríem considerar de diferents actuacions de les persones. Ja que les conductes condicionen les nostres percepcions morals. Per això, resulta prudent saber diferenciar el que és bo del que no és, o l’inrevés. Insistir reiteradament que el salafisme és intrínsecament dolent és un error greu i d’una gran miopia estratègica. El ministre de l’Interior del govern espanyol està enrocat en aquesta tessitura. Per ell, tot el salafisme resulta dolent. Continua insistint en que la fundació Nous Catalans assumeix riscos perquè que el seu president, Àngel Colom, capta immigrants per a la causa sobiranista malgrat el perill que hi hagi salafistes que trobin empara sota les sigles de l’entitat. ¿On està el risc, senyor ministre? ¿en els independentistes o en els salafistes? ¿en tots dos? ¿o si resulta que cap dels dos són el problema?.

Convé que algunes autoritats públiques apamin les seves paraules sobre el salafisme i els salafistes. La mateixa advertència es podria aplicar a alguns medis de comunicació i certs tertulians habituals. Amb el salafisme no es pot beure pel broc gros. No es pot demonitzar a tota una interpretació de l’Islam, per més rigorista o tradicionalista que sembli. A França, els analistes sobre el combat contra la radicalització dels francesos musulmans alerten del perill de estigmatització del salafisme. Un informe del Senat i  un estudi promogut per l’associació de les Víctimes del Terrorisme recomanen una apropament estratègic al salafisme no violent per frenar les possibles derives terrorista d’alguns salafistes. Es proposa integrar el salafisme religiós moderat en la corrent de defensa dels valors constitucionals, de la convivència i del civisme.


Mentre això passa en el país veí, aquí, tot un ministre de la seguretat de l’Estat, gira els anteriors arguments i propugna l’associació del salafisme amb el jihadisme terrorista. Sense immutar-se repeteix que a Catalunya hi ha 50 oratoris salafistes i, tot seguir afirma, que de les onze operacions contra els jihadistes, cinc han tingut lloc a Catalunya on s’han detingut 25 terroristes. La manera de transmetre aquesta informació, sempre parlant de l’independentisme, la intenció del missatge comunicatius és el mateix: esperar que els ciutadans associïn independentisme, jihadisme terrorista i salafisme. Considero més intel·ligent comprendre que existeix un salafisme que, com el colesterol, és bo més que dolent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada