dimecres, 8 d’abril de 2015

Musulmans i islamisme

L’operació policial d’avui contra uns suposats jihadistes ha tornat a centrar l’atenció sobre l’islamisme radical. Des de fa un temps l’islam polític o islamisme està en el centre de la preocupació pública i té àmplia notorietat en els mitjans de comunicació. A l’hora de parlar sobre aquestes qüestions els termes semblen intercanviables i cada informador o opinador té els seus mots que empra tal com li semblen. En un altre escrit ja vaig insistir en la necessitat de clarificar els llenguatges per evitar confusions, imprecisions i tenir més cura per evitar estigmatitzar, per culpa del llenguatge a la comunitat musulmana.

M’agradaria precisar novament amb aquesta breu nota el concepte islamisme, ampliant el que en el seu moment vaig escriure. S’ha consolidat una perversió del llenguatge que vincula el mot islamisme, no com la religió associada a l’Islam, a les concepcions violentes, intolerants i extremistes que tenen origen en la religió musulmana. Fora útil, per exemple, emprar més el terme religió musulmana que qualsevol mot que comporti una comprensió ideològica de la religió. Com vaig escriure en el seu moment, mentre el terme cristianisme no té una càrrega pejorativa, sí que la té el mot islamisme. Per més que, estrictament, el terme pugui referir-se a la religió derivada de l’Islam, preval el que diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, com a primera accepció, “moviment politicoreligiós en pro de la islamització del dret, de les institucions i del govern”. Actualment s’ha consolidat bastant la darrera accepció de tal manera que es considera l’islamisme com un conjunt de projectes ideològics de forta projecció política fonamentat i legitimat pels principis islàmics.


No hi ha un discurs únic sobre l’islamisme, al contrari. Existeixen molts discursos que es presenten islamistes, però tots ells tenen uns trets comuns. Tots tenen en comú d’aspirar a aplicar la xaria com única font de legitimitat jurídica de l’Estat i l’autonomia de la seva visió de l’Islam versus la defensada pels musulmans tradicionals. La visió de l’Islam propiciada per l’islamisme és força àmplia ja que transita des d’una comprensió pluralista del sistema polític i de les comprensions de la teologia islàmica, fins a visions excloents i aspiracions polítiques autocràtiques. Des d’aquesta perspectiva l’islamisme seria, segons l’opinió d’alguns experts, una manera d’instrumentalitzar l’Islam a favor d’uns objectius polítics. Pot considerar-se com una resposta política als problemes de la societat d’avui amb unes alternatives construïdes des de l’Islam a partir de la seva reinterpretació i reinvenció de conceptes trets de la tradició islàmica. Existeixen molts islamistes que han aparegut en contexts diferents i que tenen idearis i estratègies diverses. No tot l’Islam polític ha emprés el camí de la radicalitat terrorista. Això és important. Ja que en alguns països musulmans, Turquia, Marroc, Tuníssia, etc... hi ha partits islamistes moderats que participen en el sistema polític democràtic. Només uns pocs, i són els que preocupen, s’han radicalitzat a partir d’una comprensió del principi de la jihad repensat i formulat en clau política, i com a justificació de la imposició de l’Islam per via del terror.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada