divendres, 3 d’abril de 2015

Divendres Sant

El divendres Sant és silenci. La Passió és commemora austerament. La nuesa simbòlica presideix la litúrgia. La comunitat creient ens apleguem per sentir i interioritzar la Paraula. A l’església, sense res que ens pugui distreure, mirem i contemplem la creu. Tot està presidit per la creu. L’amor de Jesús, la seva màxima estimació, resta clavada en la creu. En dos travessers es resumeix el misteri creient. Un extrem del travesser vertical arrela la humanitat de Déu a la terra. Connecta amb nosaltres i ens enlaire cap al cel en l’altre extrem. El travesser horitzontal ens convida a participar en la creu. No som indiferents del que està passant en el relat de la Passió.


La narració ens converteix en protagonistes i ens interpel·la sobre el que hauríem fet nosaltres en aquesta situació. ¿A quin bàndol ens hauríem col·locat? Hauríem reclamat l’alliberament de Bar-Abbà? ¿ens hauríem eixugat les mans com Pilat? ¿hauríem negat Jesús com Pere? ¿ens hauríem desinteressat de la sort de Jesús com els soldats al peu de la creu? ¿o hauríem acompanyat solidàriament a Jesús en el seu patiment en els darrers moments? Necessitem el silenci litúrgic per fer-nos aquestes preguntes. La mirada a la creu és un constant interpel·lació al cor dels cristians. La contemplació de la creu ens convida a repassar les nostres responsabilitats en tantes passions de la nostra vida. Des de la creu descobrim les necessitats de salvació que es manifesten en el nostre entorn. Són els petits moments on podem testimoniar el sentit de la creu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada