divendres, 24 d’abril de 2015

Reflexions sobre un funeral

Els darrers dies s’ha obert una discreta polèmica sobre el funeral en memòria de les víctimes de l’accident de Germanwings el proper dilluns a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. La primera consideració a fer és sobre el caràcter d’aquesta cerimònia. Obvio plantejar la seva oportunitat, perquè és indiscutible que davant una tragèdia d’aquesta magnitud la societat necessita fer un dol i transmetre als familiars dels morts la seva plena solidaritat en el seu dolor. El que trobo discutible és el caràcter de la cerimònia. La meva sorpresa és saber, a través d’una nota de l’arquebisbat de Barcelona, que “la cerimònia religiosa per les víctimes mortals del vol Barcelona-Düsseldorf organitzada pel govern central i el govern de la Generalitat de Catalunya” En aquest sentit, el fet que l’acte central sigui una “celebració eucarística i comptarà també amb la participació d’un representant de la comunitat protestant, un representant de la comunitat jueva i un representant de la comunitat musulmana, els quals expressaran el seu condol i la seva solidaritat amb els familiars dels difunts”, transmet la idea de que encara perviuen unes actituds poc coherents amb la secularització de la societat i la no confessionalitat que han de tenir les institucions d’Estat. Promoure un funeral religiós des de les institucions de govern és un despropòsit.

Davant de situacions com aquestes, en la qual la societat vol  manifestar la seva solidaritat amb el dolor dels familiars de les víctimes, cal actuar d’una altra manera. Per compartir aquest dolor cal respectar la diversitat de creences i valors fonamentals que tenien les víctimes i tenen el seus familiars. En aquest accident han mort persones que representen la diversitat religiosa de la nostra societat. Hi havia creients de moltes religions i persones sense cap fe. Davant d’aquest pluralisme no té cap raó, és un absurd, celebrar una cerimònia exclusivament religiosa. Cal adoptar un altre format més respectuós a la diversitat religiosa de la nostra societat. Una alternativa, per exemple, podria ser un memorial dels difunts on s’expressi la diversitat de creences de les víctimes i els seus familiars. La mort ha unit les víctimes en una tràgic destí i el record dels ciutadans ha de procurar no fer distincions per les seves creences. En una cerimònia d’aquestes característiques, poden haver-hi hagi moments explícits per fer presents la singularitat de les diferents religions, però  això no li dona un to de cerimònia confessional. Hauria ajudat a trobar aquest to no confessional fer aquesta cerimònia en un espai sense cap significació religiosa.

Les institucions públiques i algunes religions tenen encara alguna dificultat important per entendre i gestionar l’espai de les religions en una societat secularitzada i unes estructures d’estat que constitucionalment no són confessionals. Em dóna la impressió que alguns cops, les inèrcies cultuals de les institucions polítiques els condiciona a actuar com si encara fossin confessionals. Per la seva part les tradicions religioses, i especialment l’Església catòlica, haurien de fer pedagogia i renunciar a la preeminència que aquestes actituds els concedeix. És una mala avantatge social.

En el cas que, per voluntat expressa d’alguns familiars es volgués fer una cerimònia religiosa, i donada la pluralitat de religions dels familiars,  és un signe d’unitat en el dolor d’aquests moments fer una cerimònia de caràcter interreligiós. La societat ha canviat el seu perfil religiós i és normal que, davant de qualsevol esdeveniment d’aquesta magnitud, s’evidenciï la seva diversitat religiosa. Per això, des de les religions, cal saber oferir un acolliment religiós diferent als models tradicionals seguits fins ara. Personalment, vaig trobar molt encertat, tot i que la cerimònia no fou interreligiosa sinó ecumènica, com es desenvolupà l’acte celebrat a Colònia el 17 d’abril on catòlics i protestants, pregaren pels morts i pel consol dels seus familiars en una emotiva celebració del record. No serà així en la cerimònia de la Sagrada Família on l’eucaristia catòlica omplirà la quasi totalitat de la celebració. És cert que l’Església catòlica té un enorme pes en la història i la cultura del nostre país, que no cal oblidar ni menystenir, però no cal ponderar aquesta preeminència amb major presència en cerimònies com aquestes. No és el moment.


En unes circumstàncies com aquestes, abandonar la perspectiva interreligiosa per accentuar la rellevància d’una religió i la subordinació de les religions considerades minoritàries, no es bo per ningú. Ni es bo socialment, perquè evidencia les dificultats que encara hi ha per assumir la gestió la diversitat religiosa en un context de no confessionalitat de les institucions de l’Estat; ni és bo per l’Església catòlica perquè el seu protagonisme preeminent en la celebració es pot interpretar socialment com imposició i induir a una confusió innecessària; i ni és bo per les religions minoritàries perquè accepten donar per bo un escenari que els atorga de nou un paper secundari i subaltern. Per això, miri’s com es miri, tinc la impressió que no s’ha encertat en el caràcter i format de cerimònia de record de les víctimes de l’accident d’aviació. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada