dilluns, 13 d’abril de 2015

Les religions ens ajuden a conviure

Antoni Puigverd, en el magnífic article “L’estruç i el perruquer de Sabadell” realitza una perfecte radiografia dels efectes ocasionats per la incapacitat dels postulats laïcistes per respondre als interrogants que moltes persones es segueixen preguntant sobre el sentit de la seva existència. És innegable que l’horitzó de la laïcitat ha servit per donar passos ferms per depurar les institucions polítiques del nostre país d’adherències de passats confessionals, però no ha proporcionat uns referents estables per comprendre el sentit de la vida. El mateix valor és atribuïble a la pròpia secularització de la societat produïda molt abans com a resultat de la transformació cultural de mitjans del segle passat. Però, ni laïcitat ni secularització han donat les respostes que aportaven les religions.


Recordo que fa uns anys, quan l’enfrontament entre el govern de Zapatero i la jerarquia de l’Església catòlica era força viu, un important dirigent socialista promogué, en ocasió de la festa de la Constitució, una manifest laïcista que proposava el text constitucional com el darrer referent moral de la societat. Un grup de cristians ens oposarem aquest text i, com alternativa, reivindicàrem que, més enllà de la Constitució, hi ha uns valors i principis aportats, entre altres, per les religions que són el gran referent moral de la nostra civilització. El text de l’Antoni Puigverd, m’ha recordat aquest debat; especialment quan formula que la societat no pot articular-se només a partir de les lleis democràtiques. Cal més coses. Necessitem un plus moral que transcendeix el marc polític i que ens vincula a les religions entre les quals destaca, per la nostra tradició particular, el cristianisme. Tot i que ara, per la diversitat de la societat catalana, cal incorporar en aquest procés a les altres religions present a Catalunya. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada