diumenge, 26 d’abril de 2015

Montserrat, poesia de pedres vives.

Les persones som, en part, el paisatge que hem mirat i viscut. El que veiem ho integrem com experiència i ens acompanya al llarg de la vida. El paisatge forma part de la mateixa identitat de l’individu i ajuda a definir la seva personalitat. Hi ha persones que transparenten els llocs que han viscut o amb els quals s’identifiquen. Aquesta és la meva sensació en relació al paisatge montserratí en tota les seves facetes i variants. La majoria de racons de la muntanya, dels monestirs i del santuari de la Mare de Déu formen part de la meva vida. En part, sóc el que sóc perquè l’entorn de Montserrat ha incidit de moltes maneres. La meva vida interior, per exemple, ha pouat, i encara ho fa, de l’espiritualitat que transmeten els monjos de Santa Maria de Montserrat. Recentment, he ampliat aquesta referència amb la vida comunitària de les monges de Sant Benet de Montserrat. També han influït en mi altres persones que tenen en comú la seva relació amb Montserrat.


El paisatge montserratí, amb les seves agulles i roques, pot semblar inalterable al llarg del temps, però sempre és diferent. En cada moment, sembla inèdit perquè estan plens de matisos que depenen del moment del dia o de l’estat d’ànim de quan són contemplats. Sempre quedo sorprès pel diàleg que la meva mirada fa amb aquesta paisatge. Per això pot resultar incòmode d’anar amb mi d’excursió perquè tantes estones passo caminant com aturat contemplant el que ells meus ulls poden abastar. Per més que els racons de la muntanya em siguin prou coneguts, sempre apareixen com inèdits perquè tot canvia de tal manera que cada instant esdevé una experiència contemplativa nova i irrepetible. La memòria guarda amb afecte aquests instants. El seu record és complaent. Seguint la idea d’un magnífic llibre editat als anys 60 del segle passat podríem dur que Montserrat són persones i pedres. Quant contemplem el seu paisatge és quan Montserrat esdevé poesia de pedres vives. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada