dilluns, 9 de març de 2020

El coronavirus, no és l’apocalipsi però va en serio


Pocs dies després de coneixe’s l’aparició dels primers infectats i morts pel coronavirus a Xina, en un dinar amb amics de molts anys, persones de perfils diferents i analistes fins de la realitat, alguns d’ells vingueren a dir que pot ser se’n feia una gra massa amb aquests virus. Que en el món morien moltes més persones d’altres malaties, per exemple malària o paludisme, així mateix de gana, violències estructurals, etc... Venien a dir que no calia exagerar. Aquests tipus de comentari l’he anat sentit en diferents llocs. En algunes ocasions semblava que es volia expressar que l’alarma pel coronavirus era una preocupació del primer món, que en el Tercer Món, per fer servir un terme més entenedor, allí era on la humanitat s’hi jugava la dignitat. No estic d’acord amb aquests apreciacions que, segons el meu parer, frivolitzen ideològicament un problema molt greu.

Moltes malalties d’alta mortalitat en països subdesenvolupats, o els alts índex de mortalitat associats a problemes socials, són tècnicament evitables perquè la humanitat té els recursos suficients per evitar cada una d’aquestes morts. Si no es fa és, senzillament, perquè no es vol. La causa d’aquestes morts és un tema moral. La majoria de morts en molts països subdesenvolupats són el resultats d’una desigualtat i d’una injustícia social originades per la ignominiosa explotació d’una economia que mata. Al ser una qüestió moral mereix ser tractada des d’aquesta perspectiva. Si a Àfrica hi ha gana, els països desenvolupats han de proporcionar el recursos suficients per resoldre la fam del món. Si la malària mata, les autoritats mundials han de concertar polítiques santiàries per erradicar aquesta situació. Aquest raonament és extensible a les diferents circumstàncies que estan a la base de la mortalitat de moltíssima gent en molts països del planeta.

Però el problema del coronavirus és diferent. És una malaltia democràtica, tothom pot quedar-se infectat pel virus i les poblacions diana, probablement, no semblen que siguin les poblacions afectades per les injustícies del repartiment de la riquesa mundial. És més, pot ser tenen menys probabilitat, en un primer moment de veure’s afectats perquè no participen tant de la globalitat que tenen altres societats benestants del món. Lamentablement, si el coronavirus arriba amb força a aquests països les taxes de mortalitat seran probablement molt altes degut a la precarietat dels seus sistemes sanitaris. Davant del coronavirus la població mundial està desarmada, ni les persones tenen les defenses immunològiques ni els sistemes sanitaris estan preparades per afrontar una pandèmia. Tothom és vulnerable. Per això, no em sembla ajustat, voler rebaixar la preocupació per aquesta epidèmia, que està a un pas en convertir-se en pandèmia, afirmant que el coronavirus és una preocupació de la gent rica mentre s'obliden les altes tases mortalitat en els països en desenvolupament. També trobo desafortunat el tractament frívol, ratllant al xavacanarisme, que alguns magazins televisiu han fet sobre aquest tema. Hi ha masses morts per riure’s del coronavirus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada