dijous, 5 de març de 2020

Immigració i intel·ligència


Sobre la immigració s’han dit moltes coses i, ben segur, se’n diran moltes més. Tothom diu la seva perquè es una qüestió que segueix preocupant a una bona part de la societat. Però davant de les opinions expressades hom té la impressió que no sempre es donen els criteris adequats. Crec que, en determinades ocasions, predominen judicis excessivament ben intencionats i poc equànimes sobre el fet migratori. Algunes d’aquestes actituds han estat identificades amb el terme de bonisme. Es tracta de criteris mancats de rigor en l’anàlisi i força condicionats per trobar sempre els aspectes bons o comprensius de les situacions observades. Es com si després de reconèixer que en l’àmbit de la immigració s’han d’admetre drets i deures, l’accent es posés només en els drets oblidant-se dels deures; o menystenir la inestabilitat social que provoquen els processos immigratoris.

Cal un canvi de mentalitat i recuperar la capacitat d’intel·ligència en l’anàlisi dels fenòmens immigratoris i, de manera particular, el seu impacte en les societats d’acollida. Part dels problemes que avui es tenen en les polítiques d’acolliment de la immigració no és tant saber el que cal fer, sinó saber com parlar d’aquests temes per fer-los comprensibles. Molt probablement s’han donat per suposat qüestions que calien explicacions més raonables i raonables. En general les persones no tenen un comportament xenòfob conscient i premeditat; però sí que cal reconèixer que moltes persones normals, més enllà de la situació econòmica, tenen uns perjudicis o reserves culturals envers l’altre, els altres. Com que és normal que emergeixin actituds defensives i refractàries a la immigració cal desenvolupar noves polítiques intel·ligents i inclusives sobre la immigració que assumeixin el comportament cultural associat a l’acceptació que les societats globals són plurals i diverses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada