diumenge, 29 de març de 2020

La saviesa cristiana


Moltes lectures de la Bíblia, sobre tot de l’Antic Testament parlen de la saviesa. Aquesta és una referència constant en moltes paratges bíblics, fins i tot hi ha un llibre dedicat a la Saviesa. La saviesa s’associa a un coneixement just de Déu. Així, Isaïes diu: “l'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor”. Es tracta d’un coneixement de Déu que va més enllà de la nostre limitada capacitat cognitiva.

¿Què és la saviesa?. En primer lloc, la saviesa no està en nosaltres, no depèn de les nostres capacitats d’enteniment. La saviesa és donada per Déu “¿qui hauria conegut mai els teus designis si tu mateix no li haguessis donat la Saviesa, si no li haguessis enviat des de dalt el teu Esperit Sant?” (Sv 9,17). La saviesa consisteix en un coneixement de Déu i un estar amb Déu. La saviesa és presentada com una condició necessària per tenir santedat, la qual és comprendre i administrar la justícia i actuar rectament. Gràcies a tenir aquesta saviesa la salvació és possible. Per això en el llibre de la Saviesa es diu “envia-la des de les altures santes del cel, fes-la baixar del teu tron gloriós, perquè treballi fent-me costat i jo conegui allò que et plau. Ella, que ho sap tot i ho comprèn tot, em guiarà assenyadament en les meves empreses i em guardarà amb la seva presència gloriosa” (Sv 9,10-11). Aquesta saviesa contrasta en la confiança arrogant sobre la suficiència del coneixement humà. Només es compren el sentit de la saviesa si s’accepta humilment que als pensaments humans són febles i incertes les previsions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada