dimarts, 17 de març de 2020

Fonaments de la vida cristiana


Viure cristianament comporta optar i fer. Això exigeix lucidesa i generositat personal. La vida és una constant tria d’opcions que poden contrastar-se amb la voluntat de Déu. Es pot viure en harmonia amb Déu o al marge seu. Els cristians, amb les opcions personals, esdevenim constructors reals del Regne de Déu. Però, aquest només progressa a través d’una coherència de la vida cristiana amb els objectius del Regne. Els mitjans, les obres, són tan necessàries com la pròpia fe. Però aquestes obres, els fets, han de ser coherents amb els objectius del Regne. Per això, la lògica del Regne i del Món no sempre són del tot coincidents. Així, alguns èxits segons les claus de judici del Món poden ser considerats cristianament com un fracàs; de la mateixa manera que alguns fracassos mundans poden ser un èxit des de la perspectiva del Regne.

La vida cristiana s’ha de fonamentar en Déu. Cal construir la vida sobre la solidesa i el convenciment de que Déu és “la roca que em salva”. Cada una de les opcions personals marca un itinerari que sempre es defineix sobre la base d’escollir entre el seguiment de la voluntat de Déu o en la seva ignorància. En aquest cas les obres de les persones s’orienten per patrons allunyats dels objectius del Regne. Això succeeix, per exemple, quan les persones s’instal·len en la cobdícia de la riquesa i de bens, la recerca de fama i honor no fonamentats en la veritat o en la supèrbia o l’autosuficiència. Per contrast, el camí cap a Déu són la pobresa evangèlica, la humilitat que refusa l’honor mundà i s’abandona a les mans de Déu. Fe i obres es complementen i s’articulen en la vida del cristià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada