divendres, 20 de març de 2020

Glosses per la vida quotidiana


El profetisme no és ben rebut arreu. Els profetes no són endevinadors del futur, sinó persones que ens recorden allò que hauria de ser i encara no és. Normalment ens situen davant les nostres mancances i responsabilitats sobre el que està passant. Són memòria d’esperances no satisfetes i acusació viva de les nostres incoherències. Escoltem els profetes i convertim els nostres cors. “Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble” (Lc 4,24)

No ha d’haver-hi límits a la nostra capacitat d’estimar i perdonar. Sempre ho hem de fer. Hem de perdonar perquè sempre som perdonats. Hem d’aprendre a perdonar perquè volem que els altres ens perdonin. Tots ofenem i som ofesos, per això necessitem el perdó per reconciliar-nos entre nosaltres i amb nosaltres mateixos. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” (Mt 18,21-22)

Vivim uns moment excepcional. Difícil. Tenim neguit per una situació inèdita i que ens afebleix. Hem d’aprendre i saber treure’n lliçons pels nostres comportaments futurs. Res podrà seguir igual després d’aquests experiència col·lectiva i personal. Aprofitem aquesta vivència per revisar el nostre estil de vida i penedir-nos de tot allò que mereix ser canviat. “Tanmateix, estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que durant tota la vida no se t'esborrin de la memòria: fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.” (Dt 4.9)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada