dimarts, 24 de març de 2020

Les temptacions de Jesús

Reflexions sobre les temptacions de Jesús segons Mateu (Mt 4,1-11). “Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés”. A l’Evangeli el desert apareix com a lloc on es dóna la maduració i l'aprenentatge. Això és el que ens mostra Jesús en la seva anada de quaranta dies al desert. Anar al desert és un aturar-se per reflexionar. Jesús es retira perquè ha de prendre una opció. Serà l’opció que el permetrà passar la Pasqua. És l'esperit es qui empeny a madurar la decisió.

Durant aquest temps Jesús fou temptat pel diable. Qualsevol decisió és dialèctica. Tota opció i decisió comporten diverses temptacions: seguir a Déu o el mal camí (el diable). En tota decisió es donen els elements antagònics. En tota reflexió de maduració per prendre qualsevol decisió es donen temptacions que ens poden apartar del seguiment de Jesús i del Pare. Qualsevol opció comporta en el seu interior l'existència de dos antagonismes.

El diable presenta a Jesús diverses temptacions. Hi ha la temptació de buscar la pròpia satisfacció. Cercar la materialitat en lloc de l'espiritualitat. També es dóna la temptació de l’autosuficiència, en creure que es possible confiar només en un mateix sense tenir present a Déu. Buscar fora de Déu una resposta que ajudi a prendre la decisió. Finalment hi ha la temptació de convertir el poder en un absolut negant la possibilitat que Déu pugui donar una paraula de llum als nostres problemes. Però Jesús respon a les temptacions dient “Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”. Malgrat la foscor, els dubte, es dóna un moment de lucidesa per adonar-nos quins són els camins de Déu i quines són les temptacions. Déu no ens abandona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada