dimecres, 11 de març de 2020

Elogi del silenci


La vida de Jesús està plena de silencis. Una catequesi antiga de Benet XVI va fer-me adonar-me de la importància del silenci de Jesús. Al llarg de la seva existència humana Jesús ha callat i a buscat el silenci en reiterades ocasions. És especialment rellevant el silenci de Jesús en la creu. Allí, el Fill de Déu, es fa silenci total, culminat amb la seva mort, perquè ja ho havia dit tot. Després d’aquest instants, els seus seguidors havien de testimoniar amb el seu silenci de mort el valor del seu amor redemptor. La vida emmudeix per donar pas a la mort. En la creu Déu parla a través del silenci. Sobretot per mitjà del gran improperi “Déu meu, Déu meu, ¿per què m’has abandonat?”.

En la creu és revela el silenci de Déu. En la nostre vida hi ha moments en els quals es fa evident, de manera irritant i incomprensible, el silenci de Déu. És una experiència de soledat per sentir-nos abandonats per Déu. Però, al igual que Jesús experimentà el silenci de Déu abandonant-se a les seves mans, també l’experiència d’aquest silenci de Déu no comporta la pèrdua de confiança en el seu amor. L’oració confiada revela el sentit d’aquest silenci irritant de Déu.

La pregària fa adonar-nos del valor del silenci interior. Allí on es troba el sentit de l’amor gratuït de Déu. Per trobar a Déu cal aturar-se, callar i deixar les oïdes obertes per atendre la veu de l’esperit. En aquest esperit de pregària Déu es fa diàfan i la seva voluntat esdevé caritat per trobar el camí de salvació a través de l’amor al proïsme. Però per pregar cal callar, cal saber escoltar el silenci interior; allí on les persones ens retrobem amb el misteri transcendent. Aquest viatge interior està ple de dificultats perquè hi ha molt soroll exterior. Inclús, la mateixa litúrgia pot ofegar amb sons marginals el silenci necessari trobar la presència de Déu. Cal reeducar la vida interior per retrobar els camins del silenci.

També hem d’aprendre a callar per tal d’escoltar a les persones. Si només parlem no deixarem que els altres ens parlin. Gràcies a la comunicació les persones ens entenem i convivim. Però la comunicació comporta parlar i escolar. Massa sovint les persones tendim a imposar-nos al silenci, no escoltant sinó omplint-lo amb paraules i més paraules. La reflexió catequètica de Benet XVI sobre el silenci és també una invitació a descobrir que cal acollir a l’altre des del silenci personal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada