Els cristians hem de ser
compassius en les nostres relacions amb les altres persones; hem d’estimar-las
generosament i perdonar en tot moment les seves ofenses. Aquesta és la nostra
misericòrdia que hem de saber viure cada dia, en tot moment, estimant les
persones tal com són. “Sigueu
misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no
condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us
donaran” (Lc 6, 36-38)
La nostra paraula l’hem de
recolzar en l’autoritat de la coherència. El testimoni de vida és la millor
carta de presentació. En tot moment, hem de fer el que diem i dir el que
creiem. La vanitat i la hipocresia són dues importants temptacions que hem
d’evitar. “Els mestres de la Llei i els
fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us
diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan (...) En tot actuen per
fer-se veure de la gent” (Mt
23,2-3.5)
Existeix la idea de que els
governants han d’exercir el poder per sotmetre als ciutadans. Tot i que vivim
en societats democràtiques, s’entén el poder com una forma de domini de
voluntats. Aquesta concepció està allunyada de l’actitud de servei que ha de
presidir totes les relacions entre governants i ciutadania. “Qui vulgui ser important enmig vostre, que
es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre
esclau” (Mt 20,26-27)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada