La segona qüestió a tenir present en la relació del món polític governant i els bisbes de l’església catòlica és la confiança mútua. Els governants han de confiar que hi ha eclesiàstics que, malgrat que puguin manifestar discrepàncies amb algunes decisions de govern, són persones lleials i que les seves aportacions poden ser útils per l’impuls de les polítiques de transformació i modernització de la societat. Això significa recuperar el lligam de confiança que presidí les relacions del món polític i l’església catòlica durant el període constituent i els primers anys de la transició. Les relacions entre política i eclesiàstics ha de basar-se en la confiança. Els governants no ha de malfiar, per principi, de tots els bisbes; pensant que, o bé tots són iguals o que només es preocupen de defensar els interessos de l’església. La realitat no és així.
Tampoc els bisbes han de desconfiar dels polítics. No han de pretendre fer d’ells la transmissió dels seus principis morals. Existeix un camp d’autonomia de l’àmbit polític que afecta també als polítics cristians els quals, per aquesta raó, alguns moments de la seva acció política poden viure aquesta autonomia com a conflicte o tensió amb els valors morals propis de la seva fe. Aquesta tensió ha de resoldre’s des de la perspectiva de la recerca del millor bé per la societat.
Tampoc els bisbes han de desconfiar dels polítics. No han de pretendre fer d’ells la transmissió dels seus principis morals. Existeix un camp d’autonomia de l’àmbit polític que afecta també als polítics cristians els quals, per aquesta raó, alguns moments de la seva acció política poden viure aquesta autonomia com a conflicte o tensió amb els valors morals propis de la seva fe. Aquesta tensió ha de resoldre’s des de la perspectiva de la recerca del millor bé per la societat.
Home, en la Transició quan hi havia per president en Felipe Gonzalez tot anava com una bassa d'oli, no demanaven casaments d'espécimens estranys, no demanaven lleis de families atípiques, no demanaven treura els sants cristos, no feien tanta propaganda de preservatius, no estava tan extès l'avortament, i altres coses, per tant l'església encara lligava bé amb els socialistes. Ha sigut ara amb en Zp que s'ha embolicat la troca. En quant a la frase que dius: "Tampoc els bisbes han de desconfiar dels polítics". Contesto que, en el cas present d'Espanya n'hi ha per desconfiar hasta de la propia parella. Som uns salvatjes els espanyols, encara...
ResponElimina