És evident que sobre la qüestió del vel integral s’han fet algunes coses malament perquè, avui per avui, la comunitat musulmana catalana no entén l’interès obstinat per situar aquest tema en l’agenda política. És més, es mostren perplexos i desconcertats perquè perceben que són utilitzats per com a objecte d’estratègies electorals. Percepció fonamentada davant les corredisses d’alguns polítics en presentar mocions contra l’ús del vel integral. És evident que els medis de comunicació han amplificat aquesta qüestió sense més criteri que trobar un tema de fàcil titular per donar continuat a les cròniques. Els medis de comunicació han d’informar sobre els debats, però, en alguns ocasions és molt arriscat assumir-los solitàriament i fora d’un context i del moment oportú. Les presses com s’està afrontant aquest tema sorprèn en relació a com altres països, amb molta més tradició en aquests temes, estan trigant en trobar una solució que permeti resoldre aquesta qüestió que ells sí tenen.
El vel integral no era un problema a Catalunya fins que la insistència d’algunes forces polítiques, convençudes que agitant aquest tema obtindran rèdits electorals, han convertit una qüestió, que no era problema socialment rellevant, en dos problemes. L’argument polític d’una actuació preventiva seria sòlid si amb aquesta actuació s’evités l’extensió d’aquesta vestimenta o no tingués uns efectes col·laterals indesitjats. Però no és així. No per no fer-se servir el vel integral en dependències públiques es frenarà el seu ús i, com més endavant es veurà, la comunitat musulmana s’ha sentit atacada.
El problema és que s’ha colat un fals debat sobre una vestimenta traient-lo del marc general sobre com aculturar l’islam en el context de la societat occidental. Objectiu que països del nostre entorn ens porten avantatge i encara no han trobat com fer-ho. El mateix debat sobre el vel integral és un problema perquè si aquesta qüestió és tractat aïlladament fora d’altres temes, que sí estan clarament relacionats amb la pràctica religiosa: formació religiosa a les escoles, construcció de mesquites, gestió dels cementiris, certificació dels productes hallal, normalització dels imams, etc... ens quedarem només amb en una anècdota força estranya pels musulmans a Catalunya. Perquè, de vels integrals n’hi ha molt pocs. Les persones que ho saben, perquè es preocupen d’aquestes coses per la nostre seguretat, afirmen que a Catalunya no hi ha cap burka i com a molt, no més de una vintena de niqabs.
L’argumentació majoritària dels contraris al vel integral es basa en la defensa de la dignitat de la dona. Res a dir contra aquest argument, sòlid i comprensible. Per sort, la societat és molt sensible a aquests temes i està decidida a combatre de forma activa contra tota discriminació de gènere. Però aquest argumentari quan es defensat per algunes forces polítiques s’afebleix al comprovar que són més permissives davant d’altre formes de discriminació encara presents en la societat. Això fa sospitar que, darrera d’un argument sòlid, s’amaguen altres motivacions menys explicitables.
El segon problema, és més preocupant. La comunitat musulmana catalana es sent afectada per aquest debat. Consideren que són objecte d’una sospita sense fonaments. L’Islam català prové d’una tradició cultural i religiosa estranya al vel integral. Només els sectors fonamentalistes són els que defineixen la seva identitat religiosa a partir de la longitud de la vestimenta femenina i la longitud de la barba dels homes i, segons com, l’amplada dels pantalons. Per cert, també les altres religions monoteistes tenen corrents fonamentalistes que manifesten externament la seva fe tapant-se el cap i el cos.
La comunitat musulmana catalana avui desconfia. Es té por de que s’hagi obert una caixa de Pandora d’efectes incalculables. El musulmans catalans perceben el debat sobre la burka i el niqab com una hostilitats contra ells alimentades per conviccions xenòfobes selectives no del tot confesades. Un dirigent destacat dirigent polític ha criticat als polítics catalans per haver afavorit la immigració islàmica contra els immigrants d’altres països. Curiosa forma de manifestar una xenofòbia religiosa.
Els musulmans catalans moderats, que són la majoria a Catalunya, davant l’increment de manifestacions prohibicionistes, demanen garanties de que se’ls respectarà l’ús dels seus símbols. El debat apassionat obert aquests dies els fa témer que afectarà l’estat de la convivència mantingut en els darrers anys. Per ajudar a vèncer els recels, la societat catalana, i també l’espanyola, han d’explicar amb més claredat a la comunitat musulmana que les prioritats polítiques respecte a la fe de l’Islam són unes altres. Cal fer creïble a la comunitat musulmana que, si bé l’ús de vestimentes que impedeixen la interacció social representen problemes reals per la integració, observació amb la qual tots hem de coincidir, els poders públics defensaran l’ús dels símbols normals de l’acompliment d’un precepte religiós, com pot ser l’ús d’un mocador o hiyab. Així com, que l’acció de govern garantirà en tot moment que els musulmans podran viure la seva fe en respecte i dignitat.
El proper congres de dones musulmanes del proper cap de setmana, dedicat a "L'educació i les resposabilitats i les perspectives", serà una bona ocasió perquè els musulmans de Catalunya, i de forma especial les dones musulmanes, expliquen a la societat catalana el sentit que té viure en normalitat la seva fe religiosa i el problema que pot representar si s’adopten comportaments incomprensibles avui per la societat catalana . Confio que la comunitat musulmana de Catalunya assumeixi com a propi que anar habitualment amb la cara completament tapada és un comportament que no ajuda a la integració social, a més de representar un problema per la seguretat pública. L’ús de barreres a la integració està en contra dels valors i principis sobre els quals els ciutadans d’aquest país volem construir la societat oberta i plural. Aquest congres serà també un bon moment perquè la societat transmeti a aquesta comunitat la consideració que es té per les seves pràctiques religioses i que el valor de la convivència basada en el respecte mutu és un objectiu compartit. Definitivament, si el debat sobre l’ús del vel integral es vol fer bé, cal abordar-lo des d’una perspectiva més general i, sempre i en tot moment, amb la plena participació de la mateixa comunitat musulmana a través dels seus diversos representants. Les adhesions individuals, poden ser interessants, però no deixen de ser pures anècdotes evanescents com la dita popular de fer volar coloms.
El vel integral no era un problema a Catalunya fins que la insistència d’algunes forces polítiques, convençudes que agitant aquest tema obtindran rèdits electorals, han convertit una qüestió, que no era problema socialment rellevant, en dos problemes. L’argument polític d’una actuació preventiva seria sòlid si amb aquesta actuació s’evités l’extensió d’aquesta vestimenta o no tingués uns efectes col·laterals indesitjats. Però no és així. No per no fer-se servir el vel integral en dependències públiques es frenarà el seu ús i, com més endavant es veurà, la comunitat musulmana s’ha sentit atacada.
El problema és que s’ha colat un fals debat sobre una vestimenta traient-lo del marc general sobre com aculturar l’islam en el context de la societat occidental. Objectiu que països del nostre entorn ens porten avantatge i encara no han trobat com fer-ho. El mateix debat sobre el vel integral és un problema perquè si aquesta qüestió és tractat aïlladament fora d’altres temes, que sí estan clarament relacionats amb la pràctica religiosa: formació religiosa a les escoles, construcció de mesquites, gestió dels cementiris, certificació dels productes hallal, normalització dels imams, etc... ens quedarem només amb en una anècdota força estranya pels musulmans a Catalunya. Perquè, de vels integrals n’hi ha molt pocs. Les persones que ho saben, perquè es preocupen d’aquestes coses per la nostre seguretat, afirmen que a Catalunya no hi ha cap burka i com a molt, no més de una vintena de niqabs.
L’argumentació majoritària dels contraris al vel integral es basa en la defensa de la dignitat de la dona. Res a dir contra aquest argument, sòlid i comprensible. Per sort, la societat és molt sensible a aquests temes i està decidida a combatre de forma activa contra tota discriminació de gènere. Però aquest argumentari quan es defensat per algunes forces polítiques s’afebleix al comprovar que són més permissives davant d’altre formes de discriminació encara presents en la societat. Això fa sospitar que, darrera d’un argument sòlid, s’amaguen altres motivacions menys explicitables.
El segon problema, és més preocupant. La comunitat musulmana catalana es sent afectada per aquest debat. Consideren que són objecte d’una sospita sense fonaments. L’Islam català prové d’una tradició cultural i religiosa estranya al vel integral. Només els sectors fonamentalistes són els que defineixen la seva identitat religiosa a partir de la longitud de la vestimenta femenina i la longitud de la barba dels homes i, segons com, l’amplada dels pantalons. Per cert, també les altres religions monoteistes tenen corrents fonamentalistes que manifesten externament la seva fe tapant-se el cap i el cos.
La comunitat musulmana catalana avui desconfia. Es té por de que s’hagi obert una caixa de Pandora d’efectes incalculables. El musulmans catalans perceben el debat sobre la burka i el niqab com una hostilitats contra ells alimentades per conviccions xenòfobes selectives no del tot confesades. Un dirigent destacat dirigent polític ha criticat als polítics catalans per haver afavorit la immigració islàmica contra els immigrants d’altres països. Curiosa forma de manifestar una xenofòbia religiosa.
Els musulmans catalans moderats, que són la majoria a Catalunya, davant l’increment de manifestacions prohibicionistes, demanen garanties de que se’ls respectarà l’ús dels seus símbols. El debat apassionat obert aquests dies els fa témer que afectarà l’estat de la convivència mantingut en els darrers anys. Per ajudar a vèncer els recels, la societat catalana, i també l’espanyola, han d’explicar amb més claredat a la comunitat musulmana que les prioritats polítiques respecte a la fe de l’Islam són unes altres. Cal fer creïble a la comunitat musulmana que, si bé l’ús de vestimentes que impedeixen la interacció social representen problemes reals per la integració, observació amb la qual tots hem de coincidir, els poders públics defensaran l’ús dels símbols normals de l’acompliment d’un precepte religiós, com pot ser l’ús d’un mocador o hiyab. Així com, que l’acció de govern garantirà en tot moment que els musulmans podran viure la seva fe en respecte i dignitat.
El proper congres de dones musulmanes del proper cap de setmana, dedicat a "L'educació i les resposabilitats i les perspectives", serà una bona ocasió perquè els musulmans de Catalunya, i de forma especial les dones musulmanes, expliquen a la societat catalana el sentit que té viure en normalitat la seva fe religiosa i el problema que pot representar si s’adopten comportaments incomprensibles avui per la societat catalana . Confio que la comunitat musulmana de Catalunya assumeixi com a propi que anar habitualment amb la cara completament tapada és un comportament que no ajuda a la integració social, a més de representar un problema per la seguretat pública. L’ús de barreres a la integració està en contra dels valors i principis sobre els quals els ciutadans d’aquest país volem construir la societat oberta i plural. Aquest congres serà també un bon moment perquè la societat transmeti a aquesta comunitat la consideració que es té per les seves pràctiques religioses i que el valor de la convivència basada en el respecte mutu és un objectiu compartit. Definitivament, si el debat sobre l’ús del vel integral es vol fer bé, cal abordar-lo des d’una perspectiva més general i, sempre i en tot moment, amb la plena participació de la mateixa comunitat musulmana a través dels seus diversos representants. Les adhesions individuals, poden ser interessants, però no deixen de ser pures anècdotes evanescents com la dita popular de fer volar coloms.
En toda Europa hay políticos de izquierdas y de derechas que consideramos que esta cuestión es un símbolo del grado de asimilación del islam a nuestra forma de vida. Si no se asimilan se convierten en un cuerpo extraño a los valores democráticos occidentales. Y eso es un peligro muy serio. Curiosamente algunos que tienen mucho interés en borrar del mapa público a la religión mayoritaria de los españoles muestran una total condescendencia hacia el islamismo radical que representa el burka y el nicabn.
ResponElimina