Quan el mitjà domina al missatge la política es converteix en espectacle. L'entorn cultural de l'anunciat fi de la modernitat societat ha produït la "revalorització de la teatralidad, de l'espectacle" (Calvo Serraler,F. "Apocalípticos e integrados de la modernidad" EL País 25 Abril 1987) i la política no ha quedat al marge d'aquest fenomen: "en una societat basada en la imatge el que és evident és que ningú fa una anàlisi a fons de la gestió. El producte millor venut passa per davant del producte més ineteresante. Això ho condiciona tot. Condiciona als polítics que únicament volen una immediatesa en els resultats i s'abandona el mitjà i el llarg termini" (Dalmau, A. Entrevista en el Món 10 Enero 1986 pág.194). La política es converteix en espectacle i els mitjans de comunicació s'interessa per l'acció política segons la seva capacitat de fer negoci en el mercat comunicatiu. L'opinió del Club de Roma és il·lustrativa de l'anteriorment dit: "la creixent tendència a convertir les eleccions en un circ dels mitjans de comunicació pot satisfer les demandes populars d'entreteniment, però amenaça la capacitat de l'electorat per a triar amb una bona base d'informació entre els distints capdavanters, estils de governació, ideologies i enfocaments. Conforme es professionalitza el mercadeo polític i els resultats de les eleccions estan més i més influïts per la televisió, els candidats racionals o relativament racionals té poques opcions" (Dror,Y. "La capacidad de gobernar". Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, Barcelona 1994:209). Els mitjans de comunicació, i la televisió especialment, poc ajuden a la ciutadania a aprofundir els temes polítics.
La política com espectacle té importants costos econòmics. El disseny de les campanyes electorals, la influència sobre els mitjans de comunicació, la estetización de la política, els canvis d'imatge dels polítics, etc... són qüestions que exigeixen tenir comptes sanejats o disposar de fàcils, encara que no sempre confesables, fonts de finançament. Mentre aquest assumpte no es tracti amb major transparència democràtica els ciutadans seguiran alimentant la sospita que alguns governants s'aprofiten de la seva situació privilegiada per a afavorir les necessitats econòmiques dels seus partits derivades dels enormes costos de les campanyes electorals. Tots els indicis suggereixen que "des de fa temps, a Europa occidental, els partits democràtics tendeixen a la utilització de comissions per les contractes públiques o subvencions de l'Estat com sistema habitual de finançar-se" (CebriánJ.L. “Una cuestión de estética" El País 4 Febrero 1990:11)
La política com espectacle té importants costos econòmics. El disseny de les campanyes electorals, la influència sobre els mitjans de comunicació, la estetización de la política, els canvis d'imatge dels polítics, etc... són qüestions que exigeixen tenir comptes sanejats o disposar de fàcils, encara que no sempre confesables, fonts de finançament. Mentre aquest assumpte no es tracti amb major transparència democràtica els ciutadans seguiran alimentant la sospita que alguns governants s'aprofiten de la seva situació privilegiada per a afavorir les necessitats econòmiques dels seus partits derivades dels enormes costos de les campanyes electorals. Tots els indicis suggereixen que "des de fa temps, a Europa occidental, els partits democràtics tendeixen a la utilització de comissions per les contractes públiques o subvencions de l'Estat com sistema habitual de finançar-se" (CebriánJ.L. “Una cuestión de estética" El País 4 Febrero 1990:11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada