Reinventar la política VI – L’art de governar

Per resoldre la qüestió que ens preocupa hem d'aclarir si el terme "política" és unívoc o darrere d'ell s'amaguen múltiples interpretacions. Més aviat penso que es tracta de l'últim. El terme grec "polis" ens remet a una concepció de la política aparentment poc apreciada en el nostre entorn, però perfectament útil per aquesta reflexió. Per als grecs la política s'associava al govern de la ciutat. En concret, a la recerca d'un sistema i d'uns mètodes que permetien organitzar la vida civil. S'entenia la política com l’ "art de governar". Per això, encara que convingui matisar moderadament aquestes paraules, roman àdhuc vigent la idea original d'entendre la política. Adaptant els criteris originals podem definir la política com l'art de detectar les necessitats de les persones prioritzant-les; de procurar establir consens entre els agents socials al voltant d'aquestes prioritats; d'organitzar el govern per intentar respondre a aquestes prioritats; de vetllar perquè es realitzin les coses previstes; d'avaluar els resultats d'aquest govern; de comunicar als ciutadans els resultats de l'acció de govern i de tornar a descobrir noves necessitats, tancant així el cercle de l'adreça política. No obstant això, per no reduir el govern a una simple eficàcia gestora el cercle de l'adreça política ha d'incorporar una dimensió menys tangible que les anteriors: l'aconseguir transmetre uns valors que permetin una millor convivència civil de les persones, una major autonomia i maduresa dels individus; i una major solidaritat entre les persones en harmonia equilibrada amb la naturalesa.

Establerts així els termes descobrim que la política no és únicament una qüestió de filosofia política, ni molt menys una activitat relacionada als aspectes cortesans del poder. Més aviat la política es vincula a una forma d'organització de la convivència humana que pretén treure el màxim profit al consens que pugui donar-se en les relacions personals. Per aquest motiu la cultura política sigui el conjunt de "pautes de comportament, idees, valors morals, objectius d'acció, formes d'expressió de les relacions de poder, etc...que es donen en les diveres formes d'acció política. Les concepcions sobre l'Estat, dels objectius de l'acció política, de les formes de govern, els ideals programàtics, dels partits, les formes organitzatives de les diferents forces polítiques, els hàbits inscrits en el funcionament de les institucions públiques, des de la burocràcia administrativa fins als usos parlamentaris, etc.. són parts de la cultura política" . (Quintanilla, M.A., Vargas-Machuca,R. La utopía racional, Espasa Calpe Madrid 1989:201). La política, tal com hem d'entendre-la, sempre es construirà a partir del diàleg fructífer entre una pràctica política de govern i uns valors cívics i morals. Per això, des del primer moment, afirmem que en l'àmbit de la política caminen de la mà la pragmàtica de govern i la qüestió moral.