El tema del vel integral, burka i niqab, ha entrat en l’agenda política de manera diferent a la prevista. Alguns partits polítics, atents a trobar alguna iniciativa per mancar perfil propi en relació a la majoria de govern, i sabedors de la sensibilitat dels ciutadans davant d’aquesta qüestió, han decidit promoure mocions en diversos ajuntaments per establir un posicionament polític. L’ajuntament de Lleida ha estat el primer en fer-ho i per això han esdevingut un referent pels altres municipis.
La Paeria ha tingut l’habilitat de neutralitzar una moció que barrejava moltes coses i que tenia importants derives que no ajudaven precisament a la convivència que es pretenia defensar. És evident que cal situar l’ús del vel integral en el marc del que la llei de llibertat religiosa ja diu i, precisament per això, cal rebutjar aquesta indumentària en les institucions públiques perquè, bàsicament, dificulta la convivència perquè impedeix la interrelació social normal i pot afectar a aspectes de la seguretat pública. A més que, en determinades ocasions l’ús del vel integral atenta a la igualtat de gènere, tot i que, en altres, hi ha algunes dones que afirmen portar lliurament aquesta vestimenta. Totes les altres argumentacions, per sòlides que puguin semblar, formen part de la segona deriva de la qüestió. S’hauria millorat la moció final, per exemple, si s’hagués transmès a la comunitat musulmana que l’oposició a la burka i al niqab era en benefici de la pròpia integració d’aquesta comunitat en l’espai cívic, on els musulmans són acceptats sense restriccions amb el seus signes d’identitat religiosa com és el hiyab.
L’ambivalència, les coses donades per suposades, no ajuden a situar correctament el debat perquè una part de la comunitat musulmana encara ha de recórrer un camí de modulació de les seves pràctiques religioses i culturals en un context diferent. Els excessos verbals vinguin d’on vinguin no ajuden a situar adequadament el problema. Per exemple, pretendre associar l’ús del vel integral amb els fonamentalismes islàmics, tal com feia una proposta de moció, i senyalar als salafistes com els principals instigadors del seu ús: “representants del Salafisme ha pogut facilitar la difusió de valors i de pràctiques que no són compatibles amb els valors de la igualtat de gènere i el ple respecte a la dignitat de la dona com per exemple la utilització del burka i del niqab, a més dels problemes d’aïllament i dificultat de comunicació o identificació que pot portar afegits”. Aquesta acusació no porta en lloc. Bàsicament perquè pot aconseguir uns efectes no desitjats: no disminuir el nombre de persones que portin vel integral i donar més raons argumentals a les corrents fonamentalistes de l’Islam per justificar la seva desconnexió emotiva amb la societat que els envolta.
Per sort, la decisió de la Paeria ha proposat un marc on situar els principals elements del debat ara. Es podrà discutir la conveniència del moment, el tempo emprat o si era millorable l’estratègia seguida; però el cert és que, gràcies a la decisió de l’ajuntament de Lleida s’ha establert un referent que condicionarà positivament els promotors de futures mocions d’aquests tipus en altres municipis. Ara bé, no estaria de més enviar ràpidament senyals a la comunitat musulmana de Catalunya que la societat catalana està a favor de l’ús dels símbols religiosos musulmans integrats amb normalitat en l’espai de convivència, l’ús del hiyab és l’exemple més clar d’aquesta acceptació; i que hi ha interès per resoldre, el més aviat possible, la construcció de mesquites dignes per exercir el culte. Ha d’haver-hi, un ampli acord, al qual haurien d’incorporar-se les mateixes comunitats musulmanes catalanes, sobre els efectes negatius que algunes costums culturals, considerades per alguns com foranies a la mateixa religió, tenen sobre la convivència. Perquè, si no es fa res en aquest sentit, es donarà la raó aquells sectors de la comunitat musulmana que fan del debat del burka l’afirmació de la seva identitat de forma defensiva i a la contra de la resta de la societat..
La Paeria ha tingut l’habilitat de neutralitzar una moció que barrejava moltes coses i que tenia importants derives que no ajudaven precisament a la convivència que es pretenia defensar. És evident que cal situar l’ús del vel integral en el marc del que la llei de llibertat religiosa ja diu i, precisament per això, cal rebutjar aquesta indumentària en les institucions públiques perquè, bàsicament, dificulta la convivència perquè impedeix la interrelació social normal i pot afectar a aspectes de la seguretat pública. A més que, en determinades ocasions l’ús del vel integral atenta a la igualtat de gènere, tot i que, en altres, hi ha algunes dones que afirmen portar lliurament aquesta vestimenta. Totes les altres argumentacions, per sòlides que puguin semblar, formen part de la segona deriva de la qüestió. S’hauria millorat la moció final, per exemple, si s’hagués transmès a la comunitat musulmana que l’oposició a la burka i al niqab era en benefici de la pròpia integració d’aquesta comunitat en l’espai cívic, on els musulmans són acceptats sense restriccions amb el seus signes d’identitat religiosa com és el hiyab.
L’ambivalència, les coses donades per suposades, no ajuden a situar correctament el debat perquè una part de la comunitat musulmana encara ha de recórrer un camí de modulació de les seves pràctiques religioses i culturals en un context diferent. Els excessos verbals vinguin d’on vinguin no ajuden a situar adequadament el problema. Per exemple, pretendre associar l’ús del vel integral amb els fonamentalismes islàmics, tal com feia una proposta de moció, i senyalar als salafistes com els principals instigadors del seu ús: “representants del Salafisme ha pogut facilitar la difusió de valors i de pràctiques que no són compatibles amb els valors de la igualtat de gènere i el ple respecte a la dignitat de la dona com per exemple la utilització del burka i del niqab, a més dels problemes d’aïllament i dificultat de comunicació o identificació que pot portar afegits”. Aquesta acusació no porta en lloc. Bàsicament perquè pot aconseguir uns efectes no desitjats: no disminuir el nombre de persones que portin vel integral i donar més raons argumentals a les corrents fonamentalistes de l’Islam per justificar la seva desconnexió emotiva amb la societat que els envolta.
Per sort, la decisió de la Paeria ha proposat un marc on situar els principals elements del debat ara. Es podrà discutir la conveniència del moment, el tempo emprat o si era millorable l’estratègia seguida; però el cert és que, gràcies a la decisió de l’ajuntament de Lleida s’ha establert un referent que condicionarà positivament els promotors de futures mocions d’aquests tipus en altres municipis. Ara bé, no estaria de més enviar ràpidament senyals a la comunitat musulmana de Catalunya que la societat catalana està a favor de l’ús dels símbols religiosos musulmans integrats amb normalitat en l’espai de convivència, l’ús del hiyab és l’exemple més clar d’aquesta acceptació; i que hi ha interès per resoldre, el més aviat possible, la construcció de mesquites dignes per exercir el culte. Ha d’haver-hi, un ampli acord, al qual haurien d’incorporar-se les mateixes comunitats musulmanes catalanes, sobre els efectes negatius que algunes costums culturals, considerades per alguns com foranies a la mateixa religió, tenen sobre la convivència. Perquè, si no es fa res en aquest sentit, es donarà la raó aquells sectors de la comunitat musulmana que fan del debat del burka l’afirmació de la seva identitat de forma defensiva i a la contra de la resta de la societat..
molt bé.
ResponEliminaEl perill, però, de tenir un any amb goteig constant de notícies als diaris de prohibicions i debats del burka als ajuntaments no ajudarà gens.
Jaume