He trobat de molt mal gust i d’una enorme irresponsabilitat moral i política el gest de l’ex-diputada del PP, Montserrat Nebrera, de passejar-se per Barcelona sota una burka. Tan responsable és ella com el diari el Mundo que ha promogut aquesta farsa. Perquè aquesta és la qualificació que se li escau al comportament de Montserrat Nebrera.
L’experiment, segons qualifica el diari, era una burla pel sentiment religiós d’unes persones que, des de la seva convicció personal, creuen que han de manifestar la seva fe a través d’una vestimenta. No estic a favor de la burka ni del niqab. Així ho he escrit en diversos post d’aquest blog, però defenso que, si hi ha persones que el vulguin dur per convicció, ho puguin fer, sempre respectant les normes bàsiques de seguretat i de convivència. Caldrà fer molta pedagogia per tal que aquestes persones assumeixin que el seu comportament resulta estrany i dificulta la normal convivència en la nostre societat. Aquest és el camí a seguir per abandonar el vel integral. Però, ni les prohibicions, més enllà de les limitacions imposades per l’ordre públic, ni les astracanades del tipus com la protagonitzada per Montserrat Nebrera ajuden a resoldre a situar adequadament el debat sobre la burka i permeten endegar un procés ordenat de dissuasió per convenciment.
L’experiència de Montserrat Nebrera no va més enllà de l’anècdota de saber com es veu el món sota el vel islàmic integral. Però el seu gest és una experiència estèril i frívola, perquè la verdadera experiència per les dones musulmanes neix del procés mental construït quan algunes d’elles decideixen posar-se la burka o el niqab. Aquesta és l’experiència que m’interessa realment conèixer per saber el grau de llibertat o de submissió que pot amagar aquesta vestimenta. A mi m’interessa conèixer aquesta realitat. Si el gest de l’ex-diputada era per tenir un coneixement sociològic de l’acceptació del vel integral, penso que sempre serà més útil fer una enquesta ben definida, especialment a quan a població, que el deambular per la ciutat. El que és cert que Montserrat Nebrera, després d’un temps de silenci, ha tornat a recuperar una relativa notorietat. Espero que tot es quedi aquí. Ara, si vol seguir experimentant, certament, les ciutats estan plenes de situacions extremes que pot viure a l’estil de “Reina por un día”.
L’experiment, segons qualifica el diari, era una burla pel sentiment religiós d’unes persones que, des de la seva convicció personal, creuen que han de manifestar la seva fe a través d’una vestimenta. No estic a favor de la burka ni del niqab. Així ho he escrit en diversos post d’aquest blog, però defenso que, si hi ha persones que el vulguin dur per convicció, ho puguin fer, sempre respectant les normes bàsiques de seguretat i de convivència. Caldrà fer molta pedagogia per tal que aquestes persones assumeixin que el seu comportament resulta estrany i dificulta la normal convivència en la nostre societat. Aquest és el camí a seguir per abandonar el vel integral. Però, ni les prohibicions, més enllà de les limitacions imposades per l’ordre públic, ni les astracanades del tipus com la protagonitzada per Montserrat Nebrera ajuden a resoldre a situar adequadament el debat sobre la burka i permeten endegar un procés ordenat de dissuasió per convenciment.
L’experiència de Montserrat Nebrera no va més enllà de l’anècdota de saber com es veu el món sota el vel islàmic integral. Però el seu gest és una experiència estèril i frívola, perquè la verdadera experiència per les dones musulmanes neix del procés mental construït quan algunes d’elles decideixen posar-se la burka o el niqab. Aquesta és l’experiència que m’interessa realment conèixer per saber el grau de llibertat o de submissió que pot amagar aquesta vestimenta. A mi m’interessa conèixer aquesta realitat. Si el gest de l’ex-diputada era per tenir un coneixement sociològic de l’acceptació del vel integral, penso que sempre serà més útil fer una enquesta ben definida, especialment a quan a població, que el deambular per la ciutat. El que és cert que Montserrat Nebrera, després d’un temps de silenci, ha tornat a recuperar una relativa notorietat. Espero que tot es quedi aquí. Ara, si vol seguir experimentant, certament, les ciutats estan plenes de situacions extremes que pot viure a l’estil de “Reina por un día”.
Ja és trist que un tema d'identitat cultural i religiosa hagi d'acabar convertit en una astracanada per cercar notorietat.
ResponEliminaPerò la nostra cultura té una capacitat de banalització gairebé "biodegradable", i per més "inri" aquesta "biodegradació" la fa en aquest cas una senyora que és catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya.
Realment trist.
Bueno, tal vez presuma demasiado en favor del componente religioso del velo integral. ¿Trata usted de meterse en el pellejo de ellas, en sus sentimientos? Hágase mujer musulmana y luego nos lo cuenta. Yo lo único que sé es que desde tiempo memorial la mujer en el Islam es un cero a la izquierda y que el velo es un impedimento natural. Sin más.
ResponElimina