Les evidències suggereixen que en la nostra societat creix l'escepticisme i el desinterès per la política. És notori que es dóna un augment de la "desafecció política entre amplis segments socials de les democràcies occidentals. Aquesta situació es manifesta en elevades dosis de desconfiança, quan no de rebot, cap a institucions i components bàsics del sistema democràtic (partits, capdavanters, eleccions, etc...) la qual cosa ha comportat també una preocupant desvaloració del públic i una creixent despolitització de la vida social" (Benedicto,J. y Reinares,F. "Las transformaciones de lo político desde una perspectiva europea" en Las transformaciones de lo político, Benedicto,J. y Reinares,F. editores, Alianza Editorial Madrid 1992, página 23). Hi ha fenòmens que erosionen la democràcia espanyola i que afecten a la vitalitat, la fecunditat i la riquesa de la ben guanyada convivència democràtica. Existeix el risc de caure pel pendent de la "crisi de la política" motivada per diversos factors degeneratius de la democràcia com són la baixa participació ciutadana, el poc control parlamentari de l'executiu, la corrupció, el tràfic d'influències, l'opacitat en la pren decisions polítiques, l'existència de zones de l'estat el comportament del qual s'escapa al control democràtic, el mercadeig amb informacions reservades sobre els polítics, etc... Aquests, juntament amb altres, poden ser motius convincents que justifiquin les opinions airades contra els polítics i la política que se senten en moltes de les cantonades de la nostra societat.
Però no sempre es fila prim quan s'enjudicia la realitat política i, en massa ocasions, es tendeix a la ràpida generalització a partir d'alguns fets concrets. Malgrat els anys de democràcia transcorreguts fes l'efecte que "a Espanya patim les conseqüències de tradicions ideològiques perversament adulteradores de la figura dels polítics" (PRADERA,J. "Corrupción política" El Globo 20 Noviembre 1987 p.40). Malgrat les nombroses i properes proves d'honestedat i entrega de molts dels nostres polítics, ha bastat el comportament d'uns pocs per avivar la secular creença que tots els polítics són uns aprofitats. Existeix una cultura política profundament arrelada en la nostra societat, lamentablement confirmada per evidents casos d'aprofitament personal del càrrec públic, segons la qual els polítics, independentment de la seva afiliació concreta, són sempre sospitosos de defensar interessos obscurs i àvids de prebendes.
És preocupant que la nostra societat no hagi superat aquest tipus de creences i s’ampliï l'abisme entre la política, els polítics i els ciutadans. La fàcil desqualificació del fet polític i dels polítics en la història de la societat moderna mai ha conduït al desenvolupament de la democràcia, sinó a la seva ensulsiada sota l'embranzida de totalitarismes i fonamentalismes salvadors. Alguna cosa semblant va intuir Thomas Jefferson, el fundador del partit demòcrata nord-americà, en afirmar que si els ciutadans s'allunyen de la política democràtica, aquesta corre el risc de deixar de ser democràtica.
Però no sempre es fila prim quan s'enjudicia la realitat política i, en massa ocasions, es tendeix a la ràpida generalització a partir d'alguns fets concrets. Malgrat els anys de democràcia transcorreguts fes l'efecte que "a Espanya patim les conseqüències de tradicions ideològiques perversament adulteradores de la figura dels polítics" (PRADERA,J. "Corrupción política" El Globo 20 Noviembre 1987 p.40). Malgrat les nombroses i properes proves d'honestedat i entrega de molts dels nostres polítics, ha bastat el comportament d'uns pocs per avivar la secular creença que tots els polítics són uns aprofitats. Existeix una cultura política profundament arrelada en la nostra societat, lamentablement confirmada per evidents casos d'aprofitament personal del càrrec públic, segons la qual els polítics, independentment de la seva afiliació concreta, són sempre sospitosos de defensar interessos obscurs i àvids de prebendes.
És preocupant que la nostra societat no hagi superat aquest tipus de creences i s’ampliï l'abisme entre la política, els polítics i els ciutadans. La fàcil desqualificació del fet polític i dels polítics en la història de la societat moderna mai ha conduït al desenvolupament de la democràcia, sinó a la seva ensulsiada sota l'embranzida de totalitarismes i fonamentalismes salvadors. Alguna cosa semblant va intuir Thomas Jefferson, el fundador del partit demòcrata nord-americà, en afirmar que si els ciutadans s'allunyen de la política democràtica, aquesta corre el risc de deixar de ser democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada