La disminució de la participació política és un dels resultats més evidents de l'evolució dels sistemes democràtics moderns que afecta negativament al seu propi sentit, devalua els seus components institucionals i potencia l'aparició de les elits polítiques professionalitzades. La gran paradoxa de l'actual situació és que mentre el sistema polític assegura encertadament la igualtat política i ha desenvolupat espais formals de participació, al mateix temps ha fracassat per motivar-la eficientment. El resultat és que bona part de la societat "ja no considera a la democràcia com a participació en la vida pública, sinó com un sistema que garanteix les llibertats formals" (Oller, D."Cristians i present polític: una relació conflictiva" a Cristians i Política. II Simposi "Pensament en la fe" Cristianisme i Justícia. Quaderns "Institut de Teologia Fonamental" Barcelona, 1994. pàgina 29) i des del propi poder polític s'ha oblidat que les tres condicions per considerar una societat democràtica són la igualtat política, la no tirania i la deliberació (Fishkin,J. "Democracia y deliberación" Ariel, Barcelona 1995). Els fets posen de manifest que ha caigut en desús la idea que "l'obligació de participar és una exigència moral en la societat democràtica...La formació del poder no es fa només a través de les eleccions per sufragi universal -condició necessària però no suficient-,sinó a través de l'esforç de presència diària" (Peces Barba,G. "La moral en la sociedad democrática". El País 5 Juny 1983)
En una veritable democràcia la paraula participació té, dues accepcions: primera, la clàssica i tradicional d'elecció dels membres de les assemblees legislatives i dels governants; l'altra es refereix a la capacitat popular per incidir en les decisions adoptades pels representants electes durant el període en que dura el seu mandat. Això últim és el que no s'ha sabut desenvolupar des de les pròpies societats democràtiques. En els últims anys la pròpia societat espanyola s'ha pronunciat amb contundència en "contra el perill de deslegitimació de la política i de la democràcia i contra la falta de canals de participació" (Sole Tura,J. "Partidos y sindicatos, después del 14-D" El País 30 enero 1989.) , criticant a els qui estaven al capdavant de les responsabilitats de govern que ells havien de "governar d'una altra manera, renunciant a aquest messianisme altivo que havia arruïnat les esperances posades en ells" (Editorial "Luz y taquígrafos" EL País 13 Enero 1989 pág.10) .
En una veritable democràcia la paraula participació té, dues accepcions: primera, la clàssica i tradicional d'elecció dels membres de les assemblees legislatives i dels governants; l'altra es refereix a la capacitat popular per incidir en les decisions adoptades pels representants electes durant el període en que dura el seu mandat. Això últim és el que no s'ha sabut desenvolupar des de les pròpies societats democràtiques. En els últims anys la pròpia societat espanyola s'ha pronunciat amb contundència en "contra el perill de deslegitimació de la política i de la democràcia i contra la falta de canals de participació" (Sole Tura,J. "Partidos y sindicatos, después del 14-D" El País 30 enero 1989.) , criticant a els qui estaven al capdavant de les responsabilitats de govern que ells havien de "governar d'una altra manera, renunciant a aquest messianisme altivo que havia arruïnat les esperances posades en ells" (Editorial "Luz y taquígrafos" EL País 13 Enero 1989 pág.10) .
Ehhhh new looooook!
ResponEliminaJaume