La visita de Benet XVI ens honora, com Església, com a ciutat i com a país. És un ocasió irrepetible per mostrar la vitalitat de la comunitat catòlica catalana, la seva Església i les seves institucions. És el moment de donar conèixer a Sa Sentadet la singularitat nacional de Catalunya i de l’Església catòlica catalana. Els barcelonins ens hem de sentir honorats per la seva visita per consagrar el temple de la Sagrada Família. Aquest és un símbol especial per la ciutat. D’alguna manera, aquest temple identifica l’esperit de Barcelona. En paraules d’un il•lustre barceloní, Joan Maragall, “allà a la Sagrada Família hi passen coses admirables. Al redós d’aquelles pedres ja miraculoses, s’hi congria un món nou: el món de la pau”. Els barcelonins i les barcelonines som persones constants i esforçades, capaços d’aconseguir objectius que semblen anar més enllà de les seves possibilitats.
La presència de Benet XVI a Barcelona, torna a situar a Barcelona en el centre de moltes mirades. És una bona ocasió per mostrar al món la nostra capacitat d’acollida com a capital de Catalunya. En aquesta ocasió, els catalans hem de saber expressar la riquesa de la nostre cultura que ens dona identitat i ens defineix com a poble. Som un societat plural i diversa, amant del respecte i el diàleg. Des d’aquesta diversitat, Barcelona pot mostrar al món, ara que es qüestionen els models d’integració, ha sabut trobar sempre allò que uneix a les persones per damunt de les diferències. Gràcies a que sabem escoltar-nos i comprendre’ns els catalans hem sabut construir un model de convivència respectuosa i preocupada per la justícia i la solidaritat.
Els catalans hauríem de saber aprofitar, uns des del respecte i altres des de l’emoció de contemplar amb la proximitat a Benet XVI, l’estada del Papa per pensar i interrogar-nos sobre com podem avançar cap una societat més humanitzada i més justa; i com, des del diàleg podem preservar vius els valors que formen part de l’essència de la humanitat. Vivim necessitats de crear i consolidar espais on sorgeixen propostes orientades a recuperar i defensar valors tradicionals i cercant-ne de nous. Per això, la visita del Papa ens hauria de confirmar als catòlics catalans en la nostra valentia d’oferir a la societat alguns d’aquests valors. Ho hem de fer-ho amb decisió i humilitat, sabent que en aquest esforç compartim camí amb altres creences i tradicions del pensament. Però, en cap cas, hem de renunciar a defensar en l’espai públic els valors i virtuts que provenen de la nostra creença. Un cop Benet XVI hagi tornat a Roma els catòlics hem de començar a reflexionar sobre el sentit del llegat del seu viatge.
En aquest sentit proposo, per començar aquesta reflexió, interrogar-nos perquè hi hagut determinat soroll mediàtic sobre aquesta visita; perquè algunes persones s’han manifestat amb molta duresa contra el Papa i altres s’han estat molt indiferents. Al darrera d’aquestes actituds, si són sinceres i no amaguen altres posicionaments, existeix una part de la veritat que ens interessa conèixer com a cristians. Si ens fem aquestes preguntes amb rigor, sense prejudicis, estereotips o presumpcions defensives, ben segur que començarem a trobar algunes respostes que ens poden servir per renovar la nostra fe i la vida comunitària de l’Església. Gràcies al diàleg de la raó amb la fe, que tan anima el pensament de Benet XVI, podrem proposar a la societat una experiència creient més comprensible i creïble.
La presència de Benet XVI a Barcelona, torna a situar a Barcelona en el centre de moltes mirades. És una bona ocasió per mostrar al món la nostra capacitat d’acollida com a capital de Catalunya. En aquesta ocasió, els catalans hem de saber expressar la riquesa de la nostre cultura que ens dona identitat i ens defineix com a poble. Som un societat plural i diversa, amant del respecte i el diàleg. Des d’aquesta diversitat, Barcelona pot mostrar al món, ara que es qüestionen els models d’integració, ha sabut trobar sempre allò que uneix a les persones per damunt de les diferències. Gràcies a que sabem escoltar-nos i comprendre’ns els catalans hem sabut construir un model de convivència respectuosa i preocupada per la justícia i la solidaritat.
Els catalans hauríem de saber aprofitar, uns des del respecte i altres des de l’emoció de contemplar amb la proximitat a Benet XVI, l’estada del Papa per pensar i interrogar-nos sobre com podem avançar cap una societat més humanitzada i més justa; i com, des del diàleg podem preservar vius els valors que formen part de l’essència de la humanitat. Vivim necessitats de crear i consolidar espais on sorgeixen propostes orientades a recuperar i defensar valors tradicionals i cercant-ne de nous. Per això, la visita del Papa ens hauria de confirmar als catòlics catalans en la nostra valentia d’oferir a la societat alguns d’aquests valors. Ho hem de fer-ho amb decisió i humilitat, sabent que en aquest esforç compartim camí amb altres creences i tradicions del pensament. Però, en cap cas, hem de renunciar a defensar en l’espai públic els valors i virtuts que provenen de la nostra creença. Un cop Benet XVI hagi tornat a Roma els catòlics hem de començar a reflexionar sobre el sentit del llegat del seu viatge.
En aquest sentit proposo, per començar aquesta reflexió, interrogar-nos perquè hi hagut determinat soroll mediàtic sobre aquesta visita; perquè algunes persones s’han manifestat amb molta duresa contra el Papa i altres s’han estat molt indiferents. Al darrera d’aquestes actituds, si són sinceres i no amaguen altres posicionaments, existeix una part de la veritat que ens interessa conèixer com a cristians. Si ens fem aquestes preguntes amb rigor, sense prejudicis, estereotips o presumpcions defensives, ben segur que començarem a trobar algunes respostes que ens poden servir per renovar la nostra fe i la vida comunitària de l’Església. Gràcies al diàleg de la raó amb la fe, que tan anima el pensament de Benet XVI, podrem proposar a la societat una experiència creient més comprensible i creïble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada