Per sort, les societats tenen unes elits polítiques que s’ocupen de la seva governança. A més, existeixen uns actors polítics que ocupen els segons nivells polítics de les administracions. Les eleccions, amb les seves alternances cícliques, provoquen l’intercanvi de les elits i la substitució dels actors polítics secundaris. Pels primers, el procés és simple, els que estaven a l’oposició, generalment com a diputats, passen a governar, i els que governaven s’acomoden com a parlamentaris. L’alternança no resulta traumàtica ja que tothom queda situat dins del sistema fins a un nou cicle.
La situació dels actors secundaris és més diversa. En el cas de l’Administració General de l’Estat hi ha uns amplis espais de cossos de funcionaris que tenen, entre altres, el paper d’acollir els càrrecs directius desplaçats. Bona part dels alts càrrecs de l’Estat acostumen a provenir d’aquests cossos d’alts funcionaris i les alternances de govern provoquen un bescanvi entre el govern i aquestes elits de funcionaris. Ningú en resulta perjudicat. El sistema està ideat per assegurar la seva supervivència.
No passa el mateix als governs autonòmics. Per la seva recent implantació i idiosincràsia les elits en les comunitats autònomes són menors i estan concentrades als nivells de govern i als parlamentaris. Les alternances provoquen el un transvasament entre govern i Parlament, però estan fluït en els altres nivells de la direcció de l’Administració. Aquesta es nodreix d’una barreja de funcionaris de diferent origen i de persones que provenen del sector privat. De tal manera que l’alternança sempre resulta problemàtica per la inestabilitat que provoca en aquests nivells de la direcció pública. Defugint altres consideracions, algunes excessivament populistes contra l’existència d’aquestes elits, el que és evident és que el sistema polític-administratiu necessitat d’aquestes elits i ha de trobar un mecanisme transparent que permeti la permeabilitat en la seva direcció. Això faria atractiu assumir responsabilitats en la direcció política i, en segon lloc, facilitaria el pas del sector públic al privat, i a l’inrevés i prestigiaria professionalment a les persones que, en un moment de la seva vida i per un període concret, han decidit servir políticament a la comunitat.
La situació dels actors secundaris és més diversa. En el cas de l’Administració General de l’Estat hi ha uns amplis espais de cossos de funcionaris que tenen, entre altres, el paper d’acollir els càrrecs directius desplaçats. Bona part dels alts càrrecs de l’Estat acostumen a provenir d’aquests cossos d’alts funcionaris i les alternances de govern provoquen un bescanvi entre el govern i aquestes elits de funcionaris. Ningú en resulta perjudicat. El sistema està ideat per assegurar la seva supervivència.
No passa el mateix als governs autonòmics. Per la seva recent implantació i idiosincràsia les elits en les comunitats autònomes són menors i estan concentrades als nivells de govern i als parlamentaris. Les alternances provoquen el un transvasament entre govern i Parlament, però estan fluït en els altres nivells de la direcció de l’Administració. Aquesta es nodreix d’una barreja de funcionaris de diferent origen i de persones que provenen del sector privat. De tal manera que l’alternança sempre resulta problemàtica per la inestabilitat que provoca en aquests nivells de la direcció pública. Defugint altres consideracions, algunes excessivament populistes contra l’existència d’aquestes elits, el que és evident és que el sistema polític-administratiu necessitat d’aquestes elits i ha de trobar un mecanisme transparent que permeti la permeabilitat en la seva direcció. Això faria atractiu assumir responsabilitats en la direcció política i, en segon lloc, facilitaria el pas del sector públic al privat, i a l’inrevés i prestigiaria professionalment a les persones que, en un moment de la seva vida i per un període concret, han decidit servir políticament a la comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada