Tornar a explicar les coses

El decurs dels esdeveniments històrics i les biografies personals no són sempre coincidents. Hi ha persones que han tingut l’oportunitat de viure moments excepcionals; esdeveniments que han fet històrica o han marcat el naixement d’una època. D’altres, han viscut en períodes de llarga monotonia on els esdeveniments eren de poca notorietat. En aquests casos la normalitat de la quotidianitat transmet la falsa sensació d’una certa eternitat de la realitat. Qui ha nascut en el marc de l’Estat del Benestar, per exemple, deu pensar que les coses sempre han estat així. No pensaven el mateix les persones que pogueren comparar la situació de la societat abans i després de la segona Guerra Mundial. Qui ha viscut sempre en una estat democràtic percep d’una altra manera la defensa del vot que fan les persones que han viscut una part de la seva vida sota una dictadura. Hi ha molts exemples que mostren com és possible establir en la història el rastre de situacions en que és evident identificar un abans i un després per moltes coses.

Els moments de transició són temps propicis pels debats i els acords. La societat madura a través del canvi. Hi ha generacions que són testimonis dels valors viscuts durant un transició política o social. Aquests moments són excepcionals per assentar en la cultura cívica el valor del respecte i el diàleg, o la constància, tenacitat i paciència per arribar a l’acord. Al final, per més dificultós que sembli el procés, s’assoleixen grans conquestes que beneficien a tota la societat. La pèrdua de memòria d’aquests esdeveniments pot afavorir la seva banalització i l’oblit dels valors i actituds en que es fonamenten. L’oblit empresona el cor de les persones i pot afavorir que es ridiculitzin creences i conviccions que foren bàsiques per que aquests processos de canvi arribessin a bon port. Els llargs períodes d’estabilitat són bons, però també poden induir a creure que les coses estan donades sense més. Per això, no està de més, evocar l’esperit dels temps en els quals la societat s’hagué d’interrogar i establir grans acords de convivència. Ara, com abans, cal tenir l’habilitat perquè les noves generacions valorin adequadament els valors que permeteren organitzar la convivència en el nostre país. Com digué fa uns quants anys el bon amic Guillem Correa, pastor metodista català “és bo tornar a explicar les coses per qui tingui memòria les recordi i aquells que, per edat, encara no tinguin suficient memòria, les coneguin”: