“Malgrat les declaracions i les polítiques d’ajuda contundent els mercats estan inquiets”. Aquest és, més o menys, el titular de molts butlletins d’informació econòmica durant aquests dies. Segons sembla, els mercats financers no consideren suficients o apropiades les mesures adoptades a Irlanda i les declaracions de solvència financera de les economies de Portugal i Espanya. Davant d’aquest situació els inversors mouen els diners en recerca de maximitzar els seus beneficis i defugir els possibles contagis de la crisi. El resultat d’aquests moviments són evidents: la caiguda de les borses, la seva inestabilitat i l’afectació econòmica d’alguns països.
¿Fins quan els ciutadans haurem d’aguantar aquestes especulacions financeres que afecten l’economia dels països?, ¿fins quan els mercats restaran fora del control polític?, ¿fins quan la societat aguantarà passivament la invulnerabilitat dels especuladors financers?, ¿quin són, on són aquests especuladors?, ¿quina ètica tenen els negocis financers?. L’actual crisis econòmica ens mostra la cara més dura i fosca del capitalisme descontrolat: la dictadura del mercat. Els mercats estan de les teories del mercat i de la competència idealitzades per Adam Smith. Aquest, preveient les possibles disfuncions de les seves teories expressades en “La riquesa de les nacions” foren contrapesades amb els principis morals exposats en la seva altra obra “Teoria dels sentiments morals” i sovint oblidada pels defensors de la ma invisible del mercat. Les teories d’Adam Smith aguanten avui malament l’envestida dels especuladors sense escrúpols. Ara, la ciutadania de les societats contemporànies descobreix impotent que, al costat de les dictadures polítiques, totes elles perfectament identificables i sancionades moralment, existeix una dictadura econòmica, difusa i opaca a l’escrutini públic, que condiciona i manipula els mercats econòmics.
Cal retornar a la política i a la moral per combatre aquesta situació. Cal política democràtica contra la dictadura del mercat; calen decisions polítiques de control i denúncia pública dels especuladors. Només des de la política, amb decisions valentes i encertades es podrà combatre aquesta situació. Però també cal una moral econòmica i social diferent. Benet XVI amb la seva encíclica “Caritas in veritate” aporta una interessant visió sobre el sentit de l’actual crisi i les solucions que cal explorar. La mirada de Benet XVI a la realitat econòmica és lúcida i permet progressar en el camí de la millor doctrina social de l’Església catòlica. Més d’un cop m’he preguntat si la constant campanya de atac i desprestigi contra el Papa pot explicar-se, en part, per les seves valentes postures en l’àmbit social.
¿Fins quan els ciutadans haurem d’aguantar aquestes especulacions financeres que afecten l’economia dels països?, ¿fins quan els mercats restaran fora del control polític?, ¿fins quan la societat aguantarà passivament la invulnerabilitat dels especuladors financers?, ¿quin són, on són aquests especuladors?, ¿quina ètica tenen els negocis financers?. L’actual crisis econòmica ens mostra la cara més dura i fosca del capitalisme descontrolat: la dictadura del mercat. Els mercats estan de les teories del mercat i de la competència idealitzades per Adam Smith. Aquest, preveient les possibles disfuncions de les seves teories expressades en “La riquesa de les nacions” foren contrapesades amb els principis morals exposats en la seva altra obra “Teoria dels sentiments morals” i sovint oblidada pels defensors de la ma invisible del mercat. Les teories d’Adam Smith aguanten avui malament l’envestida dels especuladors sense escrúpols. Ara, la ciutadania de les societats contemporànies descobreix impotent que, al costat de les dictadures polítiques, totes elles perfectament identificables i sancionades moralment, existeix una dictadura econòmica, difusa i opaca a l’escrutini públic, que condiciona i manipula els mercats econòmics.
Cal retornar a la política i a la moral per combatre aquesta situació. Cal política democràtica contra la dictadura del mercat; calen decisions polítiques de control i denúncia pública dels especuladors. Només des de la política, amb decisions valentes i encertades es podrà combatre aquesta situació. Però també cal una moral econòmica i social diferent. Benet XVI amb la seva encíclica “Caritas in veritate” aporta una interessant visió sobre el sentit de l’actual crisi i les solucions que cal explorar. La mirada de Benet XVI a la realitat econòmica és lúcida i permet progressar en el camí de la millor doctrina social de l’Església catòlica. Més d’un cop m’he preguntat si la constant campanya de atac i desprestigi contra el Papa pot explicar-se, en part, per les seves valentes postures en l’àmbit social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada