El passat cap de setmana el Consell Evangèlic de Catalunya celebrà el Culte del Dia de la Reforma i que, com els darrers anys, fou retransmès en directe per TV3, la televisió pública de Catalunya. La cerimònia, celebrada en l’església evangèlica de l’Assemblea de Germans del carrer Trèvol de Barcelona, evidencià la força que té la comunitat evangèlica catalana en uns moments en que el món protestant a Catalunya s’està reconfigurant per l’aparició dels moviments pentecostals llatinoamericans. L’encaixa i diàleg entre les diferents famílies evangèliques és un tema que necessita un reflexió profunda i que el Consell Evangèlic de Catalunya està treballant per tal d’incorporar aquestes noves esglésies protestants en el context cultural del nostre país.
A la fi de l’acte, en una petita cerimònia de reconeixement a les persones que des de la Generalitat de Catalunya han ajudat, des de les seves responsabilitats polítiques, a la comunitat protestant, el Vicepresident Josep Lluís Carod Rovira emmarcà perfectament i amb coneixement i originalitat el valor que el protestantisme ha tingut per Catalunya. Destacà la importància que l’Església evangèlica ha tingut en catalanisme. Cità, per exemple, com la traducció al català, del Nou Testament, (Lo Nou Testament) publicat el 1832, s’avançà en el temps a les iniciatives culturals de la Renaixença iniciada el 1833 amb la publicació de l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Josep Melcior Prat, amb el suport de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera, fou el traductor del primer Nou Testament complet traduït i imprès en català després del Nou Testament integrat en la Bíblia del segle XV o Bíblia de València. En aquest acte institucional, el pastor Guillem Correa, demanà que la ciutat de Barcelona, lloc on el protestantisme s’expansionà. tingui un espai públic de reconeixement al món evangèlic per la seva vocació barcelonina, catalanista i universal.
Les lectures i himnes escollits en l’acte de culte convidaven realment a una renovació interior i transformació del comportament. De totes elles recordo, per la seva força i significació els versets d’Amós 5,21-24 i 2Tim, 3-16-17. En la primera lectura el profeta Amós proposa “Diu el Senyor: detesto i refuso les vostres festes; els vostres aplecs sagrats, no els puc ni veure. Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac; els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro. No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants. No vull sentir el so de les vostres arpes. Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable”. Oportunes paraules que ens conviden a reflexionar sobre les nostres esglésies. La segona lectura, treta del sermó del pastor Daniel Rodríguez sobre el sentit de la Paraula, està treta d’una carta de Sant Pau. “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir, educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa sempre a punt per a tot obra bona”. Amen.
A la fi de l’acte, en una petita cerimònia de reconeixement a les persones que des de la Generalitat de Catalunya han ajudat, des de les seves responsabilitats polítiques, a la comunitat protestant, el Vicepresident Josep Lluís Carod Rovira emmarcà perfectament i amb coneixement i originalitat el valor que el protestantisme ha tingut per Catalunya. Destacà la importància que l’Església evangèlica ha tingut en catalanisme. Cità, per exemple, com la traducció al català, del Nou Testament, (Lo Nou Testament) publicat el 1832, s’avançà en el temps a les iniciatives culturals de la Renaixença iniciada el 1833 amb la publicació de l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Josep Melcior Prat, amb el suport de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera, fou el traductor del primer Nou Testament complet traduït i imprès en català després del Nou Testament integrat en la Bíblia del segle XV o Bíblia de València. En aquest acte institucional, el pastor Guillem Correa, demanà que la ciutat de Barcelona, lloc on el protestantisme s’expansionà. tingui un espai públic de reconeixement al món evangèlic per la seva vocació barcelonina, catalanista i universal.
Les lectures i himnes escollits en l’acte de culte convidaven realment a una renovació interior i transformació del comportament. De totes elles recordo, per la seva força i significació els versets d’Amós 5,21-24 i 2Tim, 3-16-17. En la primera lectura el profeta Amós proposa “Diu el Senyor: detesto i refuso les vostres festes; els vostres aplecs sagrats, no els puc ni veure. Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac; els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro. No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants. No vull sentir el so de les vostres arpes. Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable”. Oportunes paraules que ens conviden a reflexionar sobre les nostres esglésies. La segona lectura, treta del sermó del pastor Daniel Rodríguez sobre el sentit de la Paraula, està treta d’una carta de Sant Pau. “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir, educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa sempre a punt per a tot obra bona”. Amen.
LF, Fondo, Alejandro, Mario, la Reina y el "hermano", el miserable ex-director octaviano, más el "rata", forman el grupo GERMINANS-INFOCATOLICA. Lo mismo.
ResponEliminaEl peor rostro del nazismo inquisidor eclesial.