La visita de Benet XVI ha suscitat moltes reaccions i comentaris. N’hi de tota mena. És curiós advertir la sensibilitat selectiva dels periodistes i la seva alta sensibilitat per treure conclusions i emetre judicis, sempre en to desqualificatiu. En un proper post tractaré d’aquest tema. Ara voldria referir-me a un tema que ha estat molt comentat: la neteja de l'altar desprès de la seva unció crismal per part d’un grup de monges. Aquest fets ha alimentat moltes tertúlies radiofòniques. Es evident que aquest gest s'hauria pogut resoldre d'una altra manera i així la cerimònia de la dedicació hauria estat del tot impecable, però tot i aquest aspecte cal defensar que el conjunt de tota la litúrgia fou extraordinari, pròpia d'un estil de sobrietat i estètica que singularitza l’Església catalana. Llevat el moment anteriorment esmentat, tots els gestos litúrgics transmetien una visió eclesial que ens es pròpia dels catalans. Que es pot exemplificar quan la majoria d'assistents a la missa de la Sagrada Família feren callar els intents d'aclamar al Papa quan aquest s'aturà per escoltar el Nigra sum cantat per l'escolania de Montserrat.
Algunes de les critiques concretes a l’acció de neteja i preparació de l'altar són totalment fonamentades i justes. La nostre Església, de forma activa o passiva, amb fets o omissions, discrimina a les dones. És evident que si l’Església vol ser creïble haurà d’abordar aquest tema i, molt probablement, haurà de començar demanant perdó per la seva actitud obstinada vers les dones. Però, algunes de les crítiques que s’abraonen contra l’Església obliden que la situació de la dona no és nomes un problema eclesial. La mateixa societat es troba lluny de tractar amb justícia les dones. És llavors quan descobreixes que la severitat en que es judicada l’Església no s’empra amb altres institucions. Permeteu-me dos exemples que demostren que la situació diversos nivells de discriminació de la dona en la societat.
No fa massa, el suplement dominical de el diari El País publicava un article titolat Retrato del poder. Es tractava d’un reportatge sobre els nuclis decisors de grans companyies espanyoles. Doncs bé, en aquest article es després que la presència de les dones en aquest nucli segueix la següent pauta: al consell executiu del Banc Santander hi ha 2 dones i 11 homes; a la Caixa 0 dones i 11 homes; a Repsol 1 dona 6 homes; a Telefònica 0 dones i 7 homes; a ACS 0 dones i 6 homes; a Abengoa 1 dona i 9 homes; a Paradores 1 dona i 6 homes; a Seur 1 dona i 13 homes; a Puig 1 dona i 5 homes i a Mapfre 0 dones i 8 homes. Que sumant tot i fent percentatges dona la següent dada: en el nucli del poder econòmica comentat en la crònica de El País el 8% són dones i el 92% són homes. És curiós que l’autor de la crònica no fes aquest càlcul. La simple mirada a les fotografies que il•lustraven el reportatge convidaven a treure les proporcions. Cap comentari en tota la crònica sobre aquesta insultant desproporció. Una altra dada. En el Parlament Català, en el període 1980-2006 hi ha hagut 17,8% de parlamentàries per un 82,2% de parlamentaris. Tot i que, en cada legislatura s’ha incrementat el nombre de parlamentàries. Mentre el 1980 només hi havia un 5,2% de parlamentàries, ara el percentatge s’ha situat en un 35,6%. Els partits polítics han avançat, tot i que alguns, quan arriben a governar s’obliden de la paritat defensada en els seus programes electorals.
El fet de que l’Església sigui un mirall del que passa en la societat no l'eximeix de la necessitat de modificar les seves comprensions i actituds en relació a la consideració de la dona. L'Església ha de testimoniar coherentment la fe que la sustenta i els seus comportaments han de transmetre la coherència dels seus valors. És en aquesta direcció on s'esperen gestos concrets que permetin afirmar que en l'Església la dona comença a tenir una consideració superior a la que té en la societat i que es prenen les decisions correctes per tal de ser tractada amb la igualtat que la societat li nega.
Algunes de les critiques concretes a l’acció de neteja i preparació de l'altar són totalment fonamentades i justes. La nostre Església, de forma activa o passiva, amb fets o omissions, discrimina a les dones. És evident que si l’Església vol ser creïble haurà d’abordar aquest tema i, molt probablement, haurà de començar demanant perdó per la seva actitud obstinada vers les dones. Però, algunes de les crítiques que s’abraonen contra l’Església obliden que la situació de la dona no és nomes un problema eclesial. La mateixa societat es troba lluny de tractar amb justícia les dones. És llavors quan descobreixes que la severitat en que es judicada l’Església no s’empra amb altres institucions. Permeteu-me dos exemples que demostren que la situació diversos nivells de discriminació de la dona en la societat.
No fa massa, el suplement dominical de el diari El País publicava un article titolat Retrato del poder. Es tractava d’un reportatge sobre els nuclis decisors de grans companyies espanyoles. Doncs bé, en aquest article es després que la presència de les dones en aquest nucli segueix la següent pauta: al consell executiu del Banc Santander hi ha 2 dones i 11 homes; a la Caixa 0 dones i 11 homes; a Repsol 1 dona 6 homes; a Telefònica 0 dones i 7 homes; a ACS 0 dones i 6 homes; a Abengoa 1 dona i 9 homes; a Paradores 1 dona i 6 homes; a Seur 1 dona i 13 homes; a Puig 1 dona i 5 homes i a Mapfre 0 dones i 8 homes. Que sumant tot i fent percentatges dona la següent dada: en el nucli del poder econòmica comentat en la crònica de El País el 8% són dones i el 92% són homes. És curiós que l’autor de la crònica no fes aquest càlcul. La simple mirada a les fotografies que il•lustraven el reportatge convidaven a treure les proporcions. Cap comentari en tota la crònica sobre aquesta insultant desproporció. Una altra dada. En el Parlament Català, en el període 1980-2006 hi ha hagut 17,8% de parlamentàries per un 82,2% de parlamentaris. Tot i que, en cada legislatura s’ha incrementat el nombre de parlamentàries. Mentre el 1980 només hi havia un 5,2% de parlamentàries, ara el percentatge s’ha situat en un 35,6%. Els partits polítics han avançat, tot i que alguns, quan arriben a governar s’obliden de la paritat defensada en els seus programes electorals.
El fet de que l’Església sigui un mirall del que passa en la societat no l'eximeix de la necessitat de modificar les seves comprensions i actituds en relació a la consideració de la dona. L'Església ha de testimoniar coherentment la fe que la sustenta i els seus comportaments han de transmetre la coherència dels seus valors. És en aquesta direcció on s'esperen gestos concrets que permetin afirmar que en l'Església la dona comença a tenir una consideració superior a la que té en la societat i que es prenen les decisions correctes per tal de ser tractada amb la igualtat que la societat li nega.
Per primera vegada una congregació anglicana completa,ha anunciat la seva conversió al catolicisme. Aquesta conversió en bloc és conseqüència de la proposta que el Papa va fer fa un any als protestants contraris a l'aperturisme de l'Església d'Anglaterra, que permet a les dones ordenar-se sacerdots.
ResponElimina