La setmana passada, Ramon Corts i Blay, sacerdot i historiador, rector de la basílica de la Concepció de Barcelona i delegat d’ensenyament de l’arquebisbat de Barcelona, pronuncià una magnífica conferència sobre l’informe final de la visita apostòlica del nunci Tedeschini feta l’any 1928. L’aportació de Ramon Corts i Blay és important perquè es fonamenta en la documentació que ha pogut consultar als arxius secrets del Vaticà relacionats amb la Inchiesta in Catalogna del nunci Tedescheni.
De la informació aportada per Ramon Corts i Blay una cosa està clara, l’espanyolisme dels anys 20 trobà en el nunci Tedeschini un perfecte aliat per combatre el catalanisme polític. L’església catalana d’aquell temps, sense alinear-se directament en aquest catalanisme polític, es sumava a la corrent majoritària en Catalunya, de promoure la catalanitat a través d’incorporar el català a la litúrgia i a la pietat popular, i promoure institucions que ho consolidessin. Davant d’aquest situació el nunci Tedeschini s’alarmà i horroritzà i proposà diverses mesures per corregir el que ell considerava un greu error de l’Església catalana. Les mesures del nunci Tedeschini, avalades pel Secretari d’Estat del moment, cardenal Gasparri, consistia en exiliar de Catalunya, permanent o temporalment,alguns clergues i tancar les institucions eclesiàstiques suspectes de promoure la catalanització de l’Església. Per sort, el Papa i alguns dels seus col·laboradors propers, entre ells el general de la Companyia de Jesús, trobaren que el nunci Tedeschini s’havia informat malament i que les seves conclusions eren precipitades i exegerades. De tal manera que la suposada Questione Catalana es desinflà ràpidament i quedà reduïda a uns petits gestos per apaigavar la inquietud de l’espanyolisme rampant de la dictadura de Primo de Rivera.
Molts anys després, 2010, l’anunci del missal que Benet XVI farà servir en la litúrgia de la consagració de la Sagrada Familia ha desenterrat el fantasma de la Questione Catalana. Alguns dels ideòlegs del Tea Party espanyol han tornat a activar els seus ressorts per alertar del perill de la pèrdua d’espanyolització de la visita de Benet XVI. No és el primer intent. En tot moment, algunes persones de la Conferència Episcopal Espanyola, han volgut diluir els signes que poguessin identificar més l’església local, catalana o gallega, en aquesta visita del Papa. Per ells, Benet XVI venia a Espanya i punt. No hi havia espai per altre signe d’identitat. Per sort, novament la sensibilitat del Vaticà, i de manera particular de Benet XVI i el seu entorn, han comprés que la Qüestione Catalana no és ja un problema a no ser que, es prenguin decisions equivocades en relació a aquest tema. Ja que, si fos així, el problema no fora la qüestió catalana, sinó la irrellevància d’una església que no entén la realitat que vol evangelitzar.
De la informació aportada per Ramon Corts i Blay una cosa està clara, l’espanyolisme dels anys 20 trobà en el nunci Tedeschini un perfecte aliat per combatre el catalanisme polític. L’església catalana d’aquell temps, sense alinear-se directament en aquest catalanisme polític, es sumava a la corrent majoritària en Catalunya, de promoure la catalanitat a través d’incorporar el català a la litúrgia i a la pietat popular, i promoure institucions que ho consolidessin. Davant d’aquest situació el nunci Tedeschini s’alarmà i horroritzà i proposà diverses mesures per corregir el que ell considerava un greu error de l’Església catalana. Les mesures del nunci Tedeschini, avalades pel Secretari d’Estat del moment, cardenal Gasparri, consistia en exiliar de Catalunya, permanent o temporalment,alguns clergues i tancar les institucions eclesiàstiques suspectes de promoure la catalanització de l’Església. Per sort, el Papa i alguns dels seus col·laboradors propers, entre ells el general de la Companyia de Jesús, trobaren que el nunci Tedeschini s’havia informat malament i que les seves conclusions eren precipitades i exegerades. De tal manera que la suposada Questione Catalana es desinflà ràpidament i quedà reduïda a uns petits gestos per apaigavar la inquietud de l’espanyolisme rampant de la dictadura de Primo de Rivera.
Molts anys després, 2010, l’anunci del missal que Benet XVI farà servir en la litúrgia de la consagració de la Sagrada Familia ha desenterrat el fantasma de la Questione Catalana. Alguns dels ideòlegs del Tea Party espanyol han tornat a activar els seus ressorts per alertar del perill de la pèrdua d’espanyolització de la visita de Benet XVI. No és el primer intent. En tot moment, algunes persones de la Conferència Episcopal Espanyola, han volgut diluir els signes que poguessin identificar més l’església local, catalana o gallega, en aquesta visita del Papa. Per ells, Benet XVI venia a Espanya i punt. No hi havia espai per altre signe d’identitat. Per sort, novament la sensibilitat del Vaticà, i de manera particular de Benet XVI i el seu entorn, han comprés que la Qüestione Catalana no és ja un problema a no ser que, es prenguin decisions equivocades en relació a aquest tema. Ja que, si fos així, el problema no fora la qüestió catalana, sinó la irrellevància d’una església que no entén la realitat que vol evangelitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada