La manera com els partits confeccionen les llistes electorals és una de les qüestions que s'ha de sotmetre a una profunda revisió si realment es vol avançar en la reinvenció de la política. Els candidats s’han de triar amb més graus de democràcia interna després d'un debat sobre la seva idoneïtat. Cal introduir mecanismes equilibrats que permetin conjugar positivament la representativitat, la informació dels qui prenen les decisions amb la corresponsabilitat política d'aquestes decisions. En l'elecció dels candidats cal harmonitzar la representativitat parcial que puguin tenir aquests amb la visió de globalitat i d'integració política que s'exigeix a qualsevol representant polític. L'augment de permeabilitat entre els partits i la societat farà augmentar el nombre de candidats independents en les llistes partidistes. Es tracta d'assumir amb normalitat aquesta qüestió, malgrat les tensions i resistències que nombrosos quadres dels partits s'oposen sempre a aquest tipus de propostes. L'ús de fórmules del tipus primàries hauria de ser més normal en el funcionament dels partits i utilitzar només com a sortida a una possible crisi interna de lideratge.
La renovació dels partits polítics exigeix també la modificació del seu entorn comunicacional. Cal desenvolupar un nou llenguatge i una simbologia política coherent amb la comprensió de la societat moderna. El discurs polític ha d'entendre, no pot estar ple de missatges xifrats, únicament desxifrables per experts, o expressat en un llenguatge incompressible per a la majoria dels ciutadans. Si la política és pedagogia difícilment podrà complir amb aquesta missió sinó s'incorpora un nou llenguatge. El mateix podem dir respecte l'escenografia i l'estètica que acompanya a l'acció política i les actuacions dels polítics, que en massa ocasions fa servir símbols poc connectats amb la comprensió dels qui haurien de ser els receptors d'aquests missatges.
La renovació dels partits polítics exigeix també la modificació del seu entorn comunicacional. Cal desenvolupar un nou llenguatge i una simbologia política coherent amb la comprensió de la societat moderna. El discurs polític ha d'entendre, no pot estar ple de missatges xifrats, únicament desxifrables per experts, o expressat en un llenguatge incompressible per a la majoria dels ciutadans. Si la política és pedagogia difícilment podrà complir amb aquesta missió sinó s'incorpora un nou llenguatge. El mateix podem dir respecte l'escenografia i l'estètica que acompanya a l'acció política i les actuacions dels polítics, que en massa ocasions fa servir símbols poc connectats amb la comprensió dels qui haurien de ser els receptors d'aquests missatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada