El document dels bisbes catalans, Al servei del nostre poble, escrit commemorant els 25 anys del memorable Arrels cristianes de Catalunya és un bon document. Amb dos documents foren escrits amb valentia i voluntat de fidelitat a la realitat del país on els bisbes en són els seus pastors. Els bisbes catalans han fet avui la reflexió que tocava fer. El document és oportú tant pel seu contingut, és mesurat i centrat en els temes que avui preocupen als catalans i a les catalanes, com en el seu to. Les paraules equilibrades dels bisbes catalans contrasten amb les invectives que acostumen emprar altres bisbes espanyols que semblen estar permanentment enfadats.
¿Calia fer aquest document?. Sí. Calia parlar de les Arrels cristianes de Catalunya. Però el que no calia era fer unes altres arrels ni parlar, seguint amb la metàfora botànica, dels fruïts de les arrels. Però sí que calia recuperar el tremp que tingueren ara fa 25 anys els bisbes catalans de situar-se davant de les preocupacions de la societat catalana, analitzar la situació i optar decididament per donar una paraula d’esperança a partir de la seva fidelitat amb aquesta realitat. 25 anys després, els bisbes de Catalunya, han estat fidels a aquest esperit. En una vintena de pàgines els bisbes repassen la majoria dels grans temes que avui vertebren i preocupen la societat catalana. ¿Hi són totes els temes, en sobre algun?. Probablement es podria matissar algun tema o algun punt de vista. Però, res es sobrer i el que es diu permet afirmar que es un bon document pastoral.
De manera particular, m’ha agradat que els bisbes traslladin als laics part de la responsabilitat alhora de construir la societat justa. Els bisbes ens diuen: “és cert que en moments de crisi econòmica, moral i política ben preocupants, ens cal anunciar l’esperança”. Però aquest anunci és una responsabilitat que cau damunt dels laics. A fi de que “els cristians visquin, testimoniïn i practiquin l’Evangeli de l’esperança” en la política i en les institucions responsables de l’elaboració de les lleis reguladores de la vida social i econòmica. Els bisbes situen “el compromís laïcal en el doble repte de la inculturació de l’Evangeli i de l’evangelització de la cultura actual, així com en la tasca de formar la consciència social segons els criteris de la Doctrina Social de l’Església. És precisament en aquest camp de la realitat social i econòmica, on avui els cristians hem d’aportar la riquesa de la doctrina evangèlica i el nostre compromís moral, atesa la greu situació de crisi actual. En aquest sentit, el compromís dels cristians i la veu profètica de l’Església a Catalunya en favor dels més febles i necessitats de la societat no faltarà”.
Perquè tot això sigui realitat, cal confiar en els laics i actuar, tal com diuen els mateixos bisbes al parlar de la laïcitat positiva, “d’acord amb el nostre tarannà català més genuí, conciliador i dialogant, convidem tothom a superar definitivament actituds bel·ligerants i a promoure una sana laïcitat que, tot i deixant ben clara la distinció entre l’esfera política i l’esfera religiosa, reconegui suficientment la llibertat religiosa i la funció positiva de la religió i de les institucions religioses en la vida pública”. Des de l’autonomia de la realitat política, seran els laics cristians els que proposaran les alternatives que considerin més adients i que han de ser coherents amb la dignitat de les persones i dels pobles. Així ho diuen els bisbes: “no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”. La crida a la pastoral de la política és molt suggerent.
25 anys després, la millor commemoració que hagin pogut fer els bisbes catalans amb els seus predecessors és haver sabut estar amb comunió amb la fidelitat que tingueren aquells bisbes amb el seu poble. Per això, el títol del document,”Al servei del nostre poble” trobo que recull perfectament aquesta fidelitat.
¿Calia fer aquest document?. Sí. Calia parlar de les Arrels cristianes de Catalunya. Però el que no calia era fer unes altres arrels ni parlar, seguint amb la metàfora botànica, dels fruïts de les arrels. Però sí que calia recuperar el tremp que tingueren ara fa 25 anys els bisbes catalans de situar-se davant de les preocupacions de la societat catalana, analitzar la situació i optar decididament per donar una paraula d’esperança a partir de la seva fidelitat amb aquesta realitat. 25 anys després, els bisbes de Catalunya, han estat fidels a aquest esperit. En una vintena de pàgines els bisbes repassen la majoria dels grans temes que avui vertebren i preocupen la societat catalana. ¿Hi són totes els temes, en sobre algun?. Probablement es podria matissar algun tema o algun punt de vista. Però, res es sobrer i el que es diu permet afirmar que es un bon document pastoral.
De manera particular, m’ha agradat que els bisbes traslladin als laics part de la responsabilitat alhora de construir la societat justa. Els bisbes ens diuen: “és cert que en moments de crisi econòmica, moral i política ben preocupants, ens cal anunciar l’esperança”. Però aquest anunci és una responsabilitat que cau damunt dels laics. A fi de que “els cristians visquin, testimoniïn i practiquin l’Evangeli de l’esperança” en la política i en les institucions responsables de l’elaboració de les lleis reguladores de la vida social i econòmica. Els bisbes situen “el compromís laïcal en el doble repte de la inculturació de l’Evangeli i de l’evangelització de la cultura actual, així com en la tasca de formar la consciència social segons els criteris de la Doctrina Social de l’Església. És precisament en aquest camp de la realitat social i econòmica, on avui els cristians hem d’aportar la riquesa de la doctrina evangèlica i el nostre compromís moral, atesa la greu situació de crisi actual. En aquest sentit, el compromís dels cristians i la veu profètica de l’Església a Catalunya en favor dels més febles i necessitats de la societat no faltarà”.
Perquè tot això sigui realitat, cal confiar en els laics i actuar, tal com diuen els mateixos bisbes al parlar de la laïcitat positiva, “d’acord amb el nostre tarannà català més genuí, conciliador i dialogant, convidem tothom a superar definitivament actituds bel·ligerants i a promoure una sana laïcitat que, tot i deixant ben clara la distinció entre l’esfera política i l’esfera religiosa, reconegui suficientment la llibertat religiosa i la funció positiva de la religió i de les institucions religioses en la vida pública”. Des de l’autonomia de la realitat política, seran els laics cristians els que proposaran les alternatives que considerin més adients i que han de ser coherents amb la dignitat de les persones i dels pobles. Així ho diuen els bisbes: “no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”. La crida a la pastoral de la política és molt suggerent.
25 anys després, la millor commemoració que hagin pogut fer els bisbes catalans amb els seus predecessors és haver sabut estar amb comunió amb la fidelitat que tingueren aquells bisbes amb el seu poble. Per això, el títol del document,”Al servei del nostre poble” trobo que recull perfectament aquesta fidelitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada