On és el teu germà?

He quedat perplex al sentir qui fou alcalde de Vic quan ETA atemptà a la caserna de la Guardia Civil ara fa 20 anys afirmar que "ETA no havia d'atemptar aquí precisament per això". Quan Albert Om li pregunta "per què", l’exalcalde al·lega que "perquè des del moment que sentíem un sentiment de catalans com ells de bascos, per què havien de venir aquí?". No. Aquesta no era la resposta adequada, perquè és una resposta oberta. ¿Què vol dir quan diu no havien de venir aquí?, ¿és que suposa que ETA sí podia atemptar a un altre lloc?. La resposta valenta a la pregunta havia de ser més contundent. Sense cap mena de vacil·lació havia de condemnar a ETA, atemptes on atemptes. Els morts, tots són iguals. El reportatge emès per TV3 posa en evidència la peculiar resposta de la societat vigatana a l’atemptat. S’ha trigat 18 anys en dedicar un memorial a les 9 víctimes de l’atemptat. Un altre alcalde, posterior a l’anterior, i que en fou durant molts anys, s’oposà frontalment a fer qualsevol memorial en memòria de les víctimes. El seu argumentari era contundent: calia combatre els intents “l'espanyolisme polític està intentant entrar a Vic i una de les formes era a través del culte, o el recordatori o les operacions entorn de les víctimes i que ell estava disposat a impedir que l'espanyolisme entrés a Vic pel caràcter simbòlic que tenia”. Era la seva peculiar, i no contestada visió, del que havia de fer una ciutat que pretenia ser l’essència simbòlica de la catalanitat. Pel que sembla els alcaldes de Vic no saben respondre de manera àmplia a la pregunta: “on és el teu germà?”. Sembla que és possible excloure alguns de la resposta. Vic ha oblidat intencionadament durant masses anys la irracionalitat d’uns assassinats. Pot ser sí, que ara fora el moment la ciutat hauria de tenir un capteniment i, aprofitant la sensibilitat de l'alcalde, demanar perdó en nom de la ciutat per tants anys d’oblit. Mai es tard per respondre a la pregunta: on es el teu germà?