L’estudi de la dinàmica de grups humans mostra que hi ha persones que, de forma espontània, es troben còmodes quan perceben que formen part d’un col·lectiu que segueix un líder que, segons les circumstàncies, en lloc d’afrontar els problemes els evita agitant la por a un enemic extern o proposant solucions que representen esquivar aquest enemic. En qualsevol cas aquesta actitud representa una evasió del problema a resoldre. Aquesta cultura de grup aporta seguretat als seus membres i alleugera les angoixes personals. L’atac i fuga forma part de l’estratègia aplicada per molts polítics per consolidar el seu lideratge. Només cal estar atent al discurs polític per adonar-nos que, en un moment determinat, un polític comença a desplaçar les preocupacions dels ciutadans cap un únic centre d’atenció sense prestar l’atenció a altres aspectes de la realitat.
Un cop l’atenció de les persones està concentrada en la fantasia de l’enemic extern es procedeix a cohesionar el grup a partir del recurs de l’engany i de la mentida, o de les veritats parcials. Tampoc cal mentir de forma contundent, molts cops explicant parcialment les coses és suficient. Aquesta estratègia pretén que, un cop els ciutadans creguin que es troben en una situació delicada o compromesa i, un cop aclarit que ells no en tenen cap mena de responsabilitat, cal procedir a identificar que hi ha uns responsables externs i tot seguit proposar un líder que els redimirà d’aquesta situació. L’encert d’aquesta manipulació és aconseguir que els ciutadans associïn les seves preocupacions i percepcions, sempre fonamentades en experiències reals, amb una suposada agressió externa. A la qual es projecten, amb raó o sense raó, la majora d’insatisfaccions. Un cop afermada l’associació el líder s’ofereix a batre l’enemic. Procurant que aquest combat sigui la fi de tots els problemes dels ciutadans.
Aquesta estratègia és la que avui s’aplica per introduir el debat de la immigració en les campanyes electorals. És un tema molt popular perquè està en les preocupacions reals dels ciutadans pel seu impacte en la cohesió social. Es pot manipular fàcilment perquè les persones tenim fixats molts estereotips en relació a la immigració. És relativament senzill manipular els rumors i treballar amb metàfores i imatges, veritats parcials i clares mentides que contribueixen a situar el debat en el terreny dels sentiments i no en el de la raó. Un cop aconseguit el seu objectiu només cal agitar les emocions dels ciutadans a través d’una roda de premsa o una conferència. De sobte s’agiten les fantasies i es percep quin és l’enemic a vèncer. La resta va sol, sinó es posen en marxa els corresponents antídots contra aquesta manera reprovable de fer política per arribar al poder.
Un cop l’atenció de les persones està concentrada en la fantasia de l’enemic extern es procedeix a cohesionar el grup a partir del recurs de l’engany i de la mentida, o de les veritats parcials. Tampoc cal mentir de forma contundent, molts cops explicant parcialment les coses és suficient. Aquesta estratègia pretén que, un cop els ciutadans creguin que es troben en una situació delicada o compromesa i, un cop aclarit que ells no en tenen cap mena de responsabilitat, cal procedir a identificar que hi ha uns responsables externs i tot seguit proposar un líder que els redimirà d’aquesta situació. L’encert d’aquesta manipulació és aconseguir que els ciutadans associïn les seves preocupacions i percepcions, sempre fonamentades en experiències reals, amb una suposada agressió externa. A la qual es projecten, amb raó o sense raó, la majora d’insatisfaccions. Un cop afermada l’associació el líder s’ofereix a batre l’enemic. Procurant que aquest combat sigui la fi de tots els problemes dels ciutadans.
Aquesta estratègia és la que avui s’aplica per introduir el debat de la immigració en les campanyes electorals. És un tema molt popular perquè està en les preocupacions reals dels ciutadans pel seu impacte en la cohesió social. Es pot manipular fàcilment perquè les persones tenim fixats molts estereotips en relació a la immigració. És relativament senzill manipular els rumors i treballar amb metàfores i imatges, veritats parcials i clares mentides que contribueixen a situar el debat en el terreny dels sentiments i no en el de la raó. Un cop aconseguit el seu objectiu només cal agitar les emocions dels ciutadans a través d’una roda de premsa o una conferència. De sobte s’agiten les fantasies i es percep quin és l’enemic a vèncer. La resta va sol, sinó es posen en marxa els corresponents antídots contra aquesta manera reprovable de fer política per arribar al poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada