La proximitat de les eleccions municipals ha estimulat que alguna formació política afirmés amb rotunditat i fermesa que s’oposaria a cedir sòl públic per la construcció de mesquites. Inclús, com a mostra de la seva afirmació, proposà modificar la llei catalana de Centres de Culte perquè considerava que aquesta normativa afavoria la construcció de mesquites en sòl públic. Per tal d’ajudar a construir memòria històrica sobre aquest tema a continuació resumeixo un llarg memoràndum on s’explica com anà la construcció del Centre Cultural Islàmic de Madrid, popularment conegut com la mesquita de la M30.
La idea de construir una mesquita a Madrid fou plantejada, per primera vegada, a l’any 1976, per l’ambaixador d’Argèlia a Madrid, Mohamed Khaled Chelladi, a l’alcalde de Madrid en aquella època, Juan de Arespacochaga. A partir d’aquell moment començaren una sèrie de converses a nivell diplomàtic entre diversos països islàmics, 18 països, i el govern d’Espanya. Fruit d’aquestes converses s’acordà que l’ajuntament de Madrid explicava la voluntat de l’ajuntament de cedir gratuïtament terrenys per tal d’enfortir les relacions hispano-àrabs. L’alcalde de Madrid feu arribar una carta al Rei d’Arabia Saudí, Fahel Ben Abdul Aziz, on s’explicava el sentit i els motius d’aquesta donació del terreny.
A finals de 1979 representants de la comunitat islàmica entregaren a l’alcalde Enrique Tierno una carta en la que es demanava la donació del solar promès a fi de construir una mesquita i un consultori mèdic, i altres seccions. S’indicava que el costos anirien a càrrec bàsicament de la comunitat islàmica. A començament de 1980 es cedí 10.456 metres quadrats de sòl públic per 75 anys al costat de la carretera M-30 en el barri de San Pascual.
L’inici de les obres de l’edifici projectat per l’arquitecte Jan Zarny s’enlentí per desacords entre els països àrabs promotors. Les guerres d’Iran, Irak i del Líban trencaren l’acord inicial entre els països promotors i durant quatre anys el projecte constructiu quedà aturat. El rei Fahd de l’Arabia Saudí, assabentat de les dificultats, especialment econòmiques, per realitzar el projecte decidí, durant una breu estada a Madrid, aportar els fons necessaris per començar les obres. Finalment les obres del Centre Cultural Islàmic començaren el març de 1987 gràcies a l’aportació de 12 milions de dòllars per part del regne d’Arabia Saudí.
El Centre Cultural està format una mesquita per 1.000 fidels, sales d’exposicions i conferències, escola, restaurant, equipament esportiu, departament d’idiomes i una biblioteca. La primera fase de les obres finalitzaren al mes de maig de 1989, 20 mesos després del seu inici. Les obres les feu l’empresa Dragados y Construcciones.
El complex cultural i la mesquita foren finalment inaugurats després de cinc anys d’obres el 21 de setembre de 1992 pel príncep saudí Salman Ben Abdelaziz en representació del monarca saudí Fahd Bin Abdulaziz Al Saud. i el rei d’Espanya. El regne Saudí exercí directament el control administratiu i espiritual de la mesquita fins l’any 2001. Forma part de la Lliga del Món Islàmic. Ara, hi ha un junta directora del centre la qual sempre ha estat en mans de persones de confiança de l’Arabia Saudí.
La idea de construir una mesquita a Madrid fou plantejada, per primera vegada, a l’any 1976, per l’ambaixador d’Argèlia a Madrid, Mohamed Khaled Chelladi, a l’alcalde de Madrid en aquella època, Juan de Arespacochaga. A partir d’aquell moment començaren una sèrie de converses a nivell diplomàtic entre diversos països islàmics, 18 països, i el govern d’Espanya. Fruit d’aquestes converses s’acordà que l’ajuntament de Madrid explicava la voluntat de l’ajuntament de cedir gratuïtament terrenys per tal d’enfortir les relacions hispano-àrabs. L’alcalde de Madrid feu arribar una carta al Rei d’Arabia Saudí, Fahel Ben Abdul Aziz, on s’explicava el sentit i els motius d’aquesta donació del terreny.
A finals de 1979 representants de la comunitat islàmica entregaren a l’alcalde Enrique Tierno una carta en la que es demanava la donació del solar promès a fi de construir una mesquita i un consultori mèdic, i altres seccions. S’indicava que el costos anirien a càrrec bàsicament de la comunitat islàmica. A començament de 1980 es cedí 10.456 metres quadrats de sòl públic per 75 anys al costat de la carretera M-30 en el barri de San Pascual.
L’inici de les obres de l’edifici projectat per l’arquitecte Jan Zarny s’enlentí per desacords entre els països àrabs promotors. Les guerres d’Iran, Irak i del Líban trencaren l’acord inicial entre els països promotors i durant quatre anys el projecte constructiu quedà aturat. El rei Fahd de l’Arabia Saudí, assabentat de les dificultats, especialment econòmiques, per realitzar el projecte decidí, durant una breu estada a Madrid, aportar els fons necessaris per començar les obres. Finalment les obres del Centre Cultural Islàmic començaren el març de 1987 gràcies a l’aportació de 12 milions de dòllars per part del regne d’Arabia Saudí.
El Centre Cultural està format una mesquita per 1.000 fidels, sales d’exposicions i conferències, escola, restaurant, equipament esportiu, departament d’idiomes i una biblioteca. La primera fase de les obres finalitzaren al mes de maig de 1989, 20 mesos després del seu inici. Les obres les feu l’empresa Dragados y Construcciones.
El complex cultural i la mesquita foren finalment inaugurats després de cinc anys d’obres el 21 de setembre de 1992 pel príncep saudí Salman Ben Abdelaziz en representació del monarca saudí Fahd Bin Abdulaziz Al Saud. i el rei d’Espanya. El regne Saudí exercí directament el control administratiu i espiritual de la mesquita fins l’any 2001. Forma part de la Lliga del Món Islàmic. Ara, hi ha un junta directora del centre la qual sempre ha estat en mans de persones de confiança de l’Arabia Saudí.
Sí, algunos partidos políticos pierden el culo por ofrecer "el oro y el moro" (valga la expresión), con tal de captar el voto de los musulmanes. Eso sí, esos mismos partidos políticos no mueven un dedo cuando se trata de salvar la vida de cristianos en peligro en Afganistán. A esos cristianos les tenemos que salvar 50.000 ciudadanos con nuestras firmas en Hazte Oír. Me refiero al caso de Said Musa, ciudadano afgano, padre de familia, trabajador para Cruz Roja durante 15 años y cristiano. Es realmente penoso que ni en Religión Digital ni en ninguno de los demás blogs haya encontrado yo ni una triste mención a este señor. Mientras que ahora los partidos políticos (sobre todo los de la izquierda, que han encontrado un filón provechoso en el voto musulmán, cuando la izquierda, sobre todo el comunismo, y el islamismo se han dado de tortas siempre) pierden el culo para ofrecer terrenos para mezquitas, derechos de todo tipo, etc. a los musulmanes, en los países musulmanes por excelencia SE AHORCA a los cristianos conversos o SE CUELGA DE GRÚAS a los homosexuales. Y es que el plan de Eurabia está tan bien concebido para que, una vez introducidos en la "fortaleza" (como si de un caballo de Troya se tratase) poderla destruir desde dentro.
ResponEliminaSe le agradecería mucho que comentara alguna cosa de las que le comentamos, porque para eso nos tomamos la molestia de leerle y de hacerle comentarios. Si no, tanto lo que usted escribe como lo que escribo yo, serán monólogos, tristes monólogos de esos que tanto les gustan a nuestros políticos.
Moltes gracies.