(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol "Diàlegs per a un amic neoliberal" en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).
El liberalisme insisteix novament amb les seves conegudes proposades de l'estat mínim i la desregulació. Avui els neoliberals estan convençuts que, després de molts anys d'intervencionisme, l'únic model d'Estat alternatiu possible és aquell que tingui la mínima expressió social. Doncs qualsevol intervenció estatal sempre crea burocràcia i aquesta, en implicar un consum excessiu de recursos, aporta rigidesa al mercat i impedeix el seu bon funcionament. Per al neoliberalisme l'Estat Mínim desitjable és aquell que només s'ocupés de les Obres Públiques, la Defensa Exterior i l'Ordre Públic; sense intervenir en la garantia de les llibertats i la igualtat.
Per al liberalisme modern la diferència entre les seves propostes i les socialdemòcrates està en la seva diferent concepció de les funcions de l'Estat i els mitjans emprats per aquest per obtenir els seus recursos. Serveixi la següent cita com a il·lustració del que avui advoquen els corrents neoliberals actius a favor d'un nou paper de l'Estat modern: "Les consideracions anteriors no impliquen que l'Estat no hagi d'ocupar un lloc important en una societat liberal, sinó que les seves funcions i els mitjans per obtenir els seus recursos són diferents de les concepcions socialdemòcrates...Hayek defineix així les funcions de l'Estat en una societat liberal...""jo seria l'última persona a negar que l'elevada riquesa i la creixent densitat de població han augmentat el nombre de necessitats col·lectives que l'Estat pot i ha de satisfer. La provisió d'aquests serveis col·lectius són enterament compatibles amb els principis liberals sempre que:
1. L'Estat no exerceixi un monopoli en la seva producció i no impedeixi per tant que aquests serveis siguin facilitats pel mercat.
2. Els recursos necessaris per finançar aquests serveis siguin generats per l'exacció de tributs sobre principis uniformes (impost proporcional sobre la renda) i aquests tributs no s'utilitzin com a instruments de redistribució de la renda.
3. Els serveis satisfets per l'Estat siguin necessitats col·lectives de la comunitat en el seu conjunt i no necessitats de grups d'interès particular". (Feito,J.L. Competència, mercat i equitat: un debat" Economia nº 9, 1991. pàg.16).
Per al liberalisme modern la diferència entre les seves propostes i les socialdemòcrates està en la seva diferent concepció de les funcions de l'Estat i els mitjans emprats per aquest per obtenir els seus recursos. Serveixi la següent cita com a il·lustració del que avui advoquen els corrents neoliberals actius a favor d'un nou paper de l'Estat modern: "Les consideracions anteriors no impliquen que l'Estat no hagi d'ocupar un lloc important en una societat liberal, sinó que les seves funcions i els mitjans per obtenir els seus recursos són diferents de les concepcions socialdemòcrates...Hayek defineix així les funcions de l'Estat en una societat liberal...""jo seria l'última persona a negar que l'elevada riquesa i la creixent densitat de població han augmentat el nombre de necessitats col·lectives que l'Estat pot i ha de satisfer. La provisió d'aquests serveis col·lectius són enterament compatibles amb els principis liberals sempre que:
1. L'Estat no exerceixi un monopoli en la seva producció i no impedeixi per tant que aquests serveis siguin facilitats pel mercat.
2. Els recursos necessaris per finançar aquests serveis siguin generats per l'exacció de tributs sobre principis uniformes (impost proporcional sobre la renda) i aquests tributs no s'utilitzin com a instruments de redistribució de la renda.
3. Els serveis satisfets per l'Estat siguin necessitats col·lectives de la comunitat en el seu conjunt i no necessitats de grups d'interès particular". (Feito,J.L. Competència, mercat i equitat: un debat" Economia nº 9, 1991. pàg.16).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada