El valor d’una societat decent

En un magnífic llibre, La societat decent (Paidós), el filòsof jueu Avishai Margalit reflexiona sobre el sentit moral de les societats contemporànies. En la línia d’humanitzar la societat Margalit proposa uns eixos que poden servir per ordenar el comportament cívic de les persones. El conviure obliga als ciutadans a despertar un interès per l’altre i situar al bell mig de la polis un conjunt de valors que permeten viure junts sense ser indiferents els uns amb els altres. Els valors compartits, no han de ser cap imposició dogmàtica; però sí el resultat d’un acord debatut sobre quins valors esdevindran una orientació general que tothom acceptarà i aplicarà. No hi ha espai al relativisme ni a una possible anomia de valors cívics.

Avishai Margalit comenta que una societat decent és aquella en que cap institució, pública o privada, humilia a cap ciutadà. És una societat on es respecten les creences de totes les persones, des de les més majoritàries fins a les més minoritàries. Es procura no ofendre els sentiments que defineixen les identitats de les persones gràcies a les quals els individus es situen davant la vida. La convivència exigeix, en nom d’aquesta decència compartida, que ningú es senti ofès per les expressions dels demés. La provocació artística expressiva pot ser un recurs, però si és reiterativa és avorrida i fa sospitar que amaga un interès per ofendre. Reclamar la decència en la convivència ha de ser una exigència moral que haurien d’assumir clarament els poders públics. Cal esperar que els poders públics tinguin comportaments públics decents; que els polítics siguin decents i tot allò que rep un finançament públic sigui coherent amb aquest esperit de decència.