L’amic Albert Manent és el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció que atorga l'entitat Òmnium Cultural. L’Albert ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la història, i ha estat un nom clau de la resistència cultural contra el franquisme. És un activista en la defensa de Catalunya i un cristià de soca arrel. No es poden oblidar les dues dimensions. Elles estan pregonament relacionades en la seva identitat personal, formen part de la seva ànima. L’atorgament d’aquest premi també honora a Òmnium Cultural perquè demostra el seu encert alhora de triar les persones. Aquest serà l’any de l’Albert perquè fa poc rebia un merescut homenatge a l’Ateneu Barcelonès amb motiu dels seus 80 anys.
En la història de l’Albert hi ha una part també de les històries particulars de molts de nosaltres. A mi, en els darrers anys, l’Albert sempre ha estat una gran ajuda alhora de pensar i proposar una política pública religiosa per Catalunya. La seva mirada és clara i profunda, encertada i ponderada. Sempre li estaré agraït pels seus consells perquè m’han servit per actuar a favor de Catalunya i de l’església catòlica catalana en particular. En la seva persona s’harmonitzen Catalunya i el catolicisme. Això exaspera a la caverna. Només cal veure els libels que li dediquen amb una certa periodicitat. Per sort, l’Albert, ha fet escola i hi ha moltes persones que segueixen les seves petjades.
Al ser un home polifacètic en cada una de les activitats ha deixat escola. Però, en totes elles, hi ha uns valors i unes virtuts comunes. Una és la constància i l’altra és la coherència. No ha deixat mai de creure amb uns valors fonamentals que els ha procurat dur a la pràctica pacientment, tant en els moments molt difícils com després, quan semblava que tot anava més a favor, ens ha recordat quines eren les fidelitats a perseverar. Un altre és la seva jovialitat i curiositat. Tot i els anys que li pesen és un esperit atent de saber el que passa i afrontar amb interès les noves realitats. El seu caràcter ens anima a seguir en el camí compartit. Un altre valor és la cordialitat i l’obertura de mires. Tots dos no tenim la mateix sintonia política, però mai m’ha semblat que això fos un obstacle per l’enteniment i rebre d’ell ajuda quan ho he necessitat. Aprofito per agrair-li el seu interès i les seves gestions per mi ara fa quatre anys. Entre l’Albert i jo només port haver-hi acord i complicitat perquè sabem que estem al mateix costat de la trinxera defensant objectius compartits. Per molts anys Albert i moltes felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada