Els cristians i el teatre o el teatre d’alguns cristians

La vida, diuen, és també un comèdia. Si és així els cristians no ens hauria d’incomodar el teatre. Però, pel que sembla, a alguns cristians sí. Els molesta tant que estan disposats a demanar la prohibició d’una obra de teatre si consideren que atenta contra les seves conviccions. Inaudit. Aquesta actitud guardiana de la moral em recorda altres temps en els quals el braç secular actuava en nom de l’Església. La memòria ens permet evocar èpoques, no tan llunyanes, en les quals els pecats eren delicte i les institucions públiques vetllaven pel dogma i la moral catòlica. Eren altres èpoques, però les inquietuds de l’aliança del tro i l’altar perviuen.

Josep Miró Ardèvol, en nom de l’associació e-cristians, ha dit que actuarà judicialment contra l’obra Gan Bang perquè troba ofensiu el seu. Personalment comparteixo l’afirmació dita per l’Oriol Domingo en el seu blog: “Molts cristians, però, no es querellen. No són partidaris d’anar al jutjat per denunciar obres de teatre, o pel·lícules, o llibres encara que tractin històries que fereixin la sensibilitat. Simplement, no van a veure aquesta obra o pel·lícula, i no llegeixen aquest llibre. En tot cas, plantegen un debat basat en el diàleg sense querellar-se”. Aquest és la qüestió: la defensa de la llibertat, fins i tot per ferir els meus sentiments. La llibertat d’expressió ha de prevaldre contra tota censura. En cas de dubte, sempre a favor de la llibertat. Aquest és l’essència de la democràcia. Pretendre la tutela de la moral pública des d’una moral privada és coartar la llibertat.

Gràcies a la llibertat democràtica unes persones poden fer una obra amb la qual puc discrepar dels seus plantejaments de fons i, gràcies a la mateixa llibertat, puc no anar-hi. Perquè, i aquí està l’element clau en tot aquest debat, ningú està obligat en anar a veure l’obra de teatre. La única discussió possible és, un cop vista l’obra, debatre, des de la perspectiva teatral si allò que mi m’ofèn resulta coherent amb el plantejament general de l’obra, li és essencial o és totalment aliena a la línea argumental o als efectes esperats per una bona dramatúrgia. També podré discutir, des de la meva percepció de les coses, com l’autor o el director interpreten la realitat. Però, en tots els casos, serà sempre discussió tècnica sense cap pretensió de substituir el discerniment moral dels demés.