Anteriorment, quan pretenia establir unes identitats referencials del pensament liberal, m'he referit a la importància que els liberalismes atorguen a la defensa i respecte de la llibertat individual. Doncs bé, aquesta llibertat, diuen, està enfrontada amb l'extens poder de l'Estat. El liberalisme modern creu fermament que "l'individu aïllat, subjecte de tots els drets, s'ha trobat sempre enfront de l'Estat, sent el mercat el lloc en el qual es troben els individus, intercanvien els seus productes materials i espirituals, i aconsegueixen tant més els seus objectius, en un clima de llibertat, com menys es faci present l'Estat. El conjunt d'aquests individus constitueix la societat civil" (Programa 2000 del PSOE. "Evolució i crisi de la ideologia d'esquerres", Segle XXI Editors/Editorial Pablo Iglesias, 1988. pàg. 90). Hem de reconèixer que el "el neoliberalisme formula en termes tècnics el que, de fet, semblen ser condicions bàsiques de les societats actuals: la primacia dels àmbits privats en la societat, concebuts com a nuclis de llibertat enfront de qualsevol forma de col·lectivització o socialització" (Programa 2000 del PSOE o.c.. p.95) .
En el seu afany de defensar l'individu enfront de l'Estat modern el neoliberalisme fomenta uns valors no massa propensos a encoratjar la solidaritat, doncs en el seu nucli de creences fonamentals figura la consideració que les persones es mouen exclusivament per interessos individuals, la qual cosa predisposa a sostenir conductes caracteritzades per la insolidaritat, el conformisme i l'afany pel materialisme. En aquests moments quan les grans ideologies polítiques semblen haver-se difuminat "solament el materialisme subsisteix en l'actualitat com un contravalor que ho penetra tot" (KING,A. SCHNEIDER,B. "La primera revolució mundial. Informe del Consell al Club de Roma”. Plaza Janés, Barcelona 1991,. pàg.114). En aquest punt s'observa una bretxa dins de les diferents famílies liberals, circumstància que permet establir atencions preferents i, en sentit oposat, importants prevencions en aquesta recerca de diàleg dins de l'univers liberal.
Així, respecte la relació individu-Estat, no tot el vast pensament liberal comparteixen els mateixos punts de vista. Existeixen alguns corrents que reclamen un liberalisme d’inspiració més il·lustrada. L'escriptor M.Vargas Llosa, clar exponent d'aquests postulats il·lustrats del liberalisme, considera que "gens fa avançar veritablement la causa de la llibertat si la societat que redueix el rol de l'Estat i promou la iniciativa individual i la competència no estimula alhora el desenvolupament d'aquest esperit crític sense el qual els ciutadans no estan, de bo de bo, en condicions d'exercitar aquells drets i poders que la societat liberal els reconeix (...) Paradoxalment, el progrés de polítiques liberals en l'econòmic que ha caracteritzat la vida dels països occidentals en l'última dècada no ha contribuït a forjar, de manera significativa, aquests ciutadans alertes, inquiets, crítics, conscients del protagonisme que s'espera d'ells...Per contra, la norma ha estat la de l’empobriment de la consciència cívica...Un generalitzat conformisme" (VARGAS LLOSA, M "Karl Popper i el seu temps", Claus nº 10, Març 1991, pàg. 14).
En el seu afany de defensar l'individu enfront de l'Estat modern el neoliberalisme fomenta uns valors no massa propensos a encoratjar la solidaritat, doncs en el seu nucli de creences fonamentals figura la consideració que les persones es mouen exclusivament per interessos individuals, la qual cosa predisposa a sostenir conductes caracteritzades per la insolidaritat, el conformisme i l'afany pel materialisme. En aquests moments quan les grans ideologies polítiques semblen haver-se difuminat "solament el materialisme subsisteix en l'actualitat com un contravalor que ho penetra tot" (KING,A. SCHNEIDER,B. "La primera revolució mundial. Informe del Consell al Club de Roma”. Plaza Janés, Barcelona 1991,. pàg.114). En aquest punt s'observa una bretxa dins de les diferents famílies liberals, circumstància que permet establir atencions preferents i, en sentit oposat, importants prevencions en aquesta recerca de diàleg dins de l'univers liberal.
Així, respecte la relació individu-Estat, no tot el vast pensament liberal comparteixen els mateixos punts de vista. Existeixen alguns corrents que reclamen un liberalisme d’inspiració més il·lustrada. L'escriptor M.Vargas Llosa, clar exponent d'aquests postulats il·lustrats del liberalisme, considera que "gens fa avançar veritablement la causa de la llibertat si la societat que redueix el rol de l'Estat i promou la iniciativa individual i la competència no estimula alhora el desenvolupament d'aquest esperit crític sense el qual els ciutadans no estan, de bo de bo, en condicions d'exercitar aquells drets i poders que la societat liberal els reconeix (...) Paradoxalment, el progrés de polítiques liberals en l'econòmic que ha caracteritzat la vida dels països occidentals en l'última dècada no ha contribuït a forjar, de manera significativa, aquests ciutadans alertes, inquiets, crítics, conscients del protagonisme que s'espera d'ells...Per contra, la norma ha estat la de l’empobriment de la consciència cívica...Un generalitzat conformisme" (VARGAS LLOSA, M "Karl Popper i el seu temps", Claus nº 10, Març 1991, pàg. 14).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada